Els llibres que no he acabat de llegir… perquè no m’han agradat.

Els llibres que no he acabat de llegir perquè no m'han agradat

Llegir és, i ha de ser, divertit. 

El meu pare sempre m’ha dit que, si un llibre no li agrada a la pàgina 20, el deixa. I té tota la raó. Només hem de llegir allò que ens agrada.

I, si llegim per passar-ho bé, per divertir-nos, perquè ens hauríem d’obligar a llegir coses que no ens agraden?

No ens ha de fer gents de por deixar un llibre a mitges. O fins i tot al principi. Per molt bon llibre que els altres hagin dit que és, al final som nosaltres els que decidim el què ens agrada i el què no.

Jo deixo llibres constantment. I avui us porto la llista dels llibres que he deixat aquest principi d’any. Potser a vosaltres us han encantat. Perquè no tenen per que ser llibres dolents. Però a mi, no m’han agradat.

 

                  Canciones de amor a quemarropa

Canciones de amor a quemarropa

Nickolas Butler

Libros del Asteroide. 2016

Novel·la contemporanea.

 

Havia llegit algunes ressenyes d’aquest llibre i tot eren bones crítiques, per això m’hi vaig llençar. Però no sé ni si vaig arribar ni a la pàgina 20. Crec que va ser més una cosa de gustos personals perquè fins i tot el bibliotecari em va dir que era un llibre que agradava força.

Però què voleu que us hi digui? A mi els personatges em treien de polleguera. A més a més els esdeveniments passaven rapidíssims i no vaig trobar cap moment de tensió narrativa. Per viure una vida monòtona ja tinc el dia a dia.

Un cop t’has llegit el primer capítol, el llibre anava explican més o menys el mateix però des de la visió dels altres personatges. Carai quin muermo! Així que de retorn cap a la biblioteca!

 

                                El club dels divendres es reuneix de nou.

El club dels divendres es reuneix de nou

Kate Jacobs

Grup62. 2012

Novel·la contemporanea.

 

Bé, he d’admetre que potser havia de començar per la primera part, però què voleu que us digui, crec que tampoc m’hauria agradat.

El llibre no em va atrapar gens. Per començar el vaig trobar soso. Li faltava vida. És difícil expressar-ho, però llegir-lo em deprimia bastant.

A més a més era un embolic de personatges. Les dones protagonistes les trobava un pèl bledes totes elles i els seus problemes no em varen atrapar en cap moment.

Així que no me’n vaig llegir ni una quarta part.

 

 

 

La estrella más brillante.

La estrella más brillante

Marian Keyes.

Plaza & Janés. 2010

Novel·la contemporanea.

 

Un altre llibre d’aquests on la narració se centra en les diferents històries de diversos personatges amb alguna cosa en comú. Potser és això el que no m’agrada? Aquesta temàtica? Qui sap.

En tot cas aquest llibre torna a explicar la vida de diferents personatges que viuen tots en un mateix blog de pisos. Tots ells d’allò més previsibles… No calia que m’expliquessin la història que ja sabia com acabaria. I a més a més algunes històries eren d’allò més semblants.

Vaja, que a la meva tauleta de nit no va durar ni una setmana.

 

 

          La evolución de Calpurnia Tate

Jacqueline Kelly

Roca Libros. 2010

Novel·la contemporanea.

 

Un altre dels llibres que n’havia llegit bones recomanacions. I en aquest cas haig de dir que era interessant. Sí, sembla una contradicció. Perquè, si era interessant, perquè el vaig deixar? Doncs perquè se’m va fer avorrit.

No us ha passat mai que d’un tema molt interessant, la manera que certa persona l’explica se us fa avorrit? Això és el que em va passar amb La evolución de Calpurnia Tate.

Una pena.

 

 

Sin noticias de Gurb.

Sin noticias de Gurb

Eduardo Mendoza

Planeta de Libros Siex Barral. 2004

Ciència Ficció.

 

Ara potser em penja algú, perquè he sentit que aquest és un molt bon llibre.

I no li vull treure mèrit, les 10 primeres pàgines van ser molt interessants i divertides. L’estil narratiu i l’originalitat de la història em va agradar molt. Això sí, només a les 10 primeres pàgines.

Després és tot monotonia i més monotonia. Les 10 següents pàgines van ser molt avorrides. Així que també li vaig donar el vistiplau.

 

 

5 opinions on “Els llibres que no he acabat de llegir… perquè no m’han agradat.”

  1. Hola!
    Jo també fa temps que he deixat de sentir-me malament per haver deixat un llibre, potser ho allargo una mica més de vint pàgines, per si de cas, però hi ha poc temps i molts llibres interessants per llegir.
    Dels que has posat, l’únic que he llegit i no fa gaire és “Sin noticias de Gurb”, i tot i que el vaig acabar, més que res perquè és curt i es llegeix ràpid, comparteixo 100% la teva opinió. De fet, dubto que torni a llegir alguna cosa més del Mendoza.

  2. Ostres, t’envejo. Sóc incapaç de deixar un llibre a mitges, encara que l’odiï… I això que em repeteixo que la vida no em dóna per llegir tots els llibres que vull llegir i que no val la pena perdre el temps amb històries que no ens arriben…

    Potser algun dia n’aprenc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like