A l’obsessió de comprar llibres…

 

D’ençà que he començat això del blog he descobert un munt de coses. No és broma! Sembla una bajanada, però a la blogosfera literària hi passen un munt de coses.

 

I jo, si encara no em coneixeu el suficient, sóc molt crítica. Si senyors, criticar és vital per la meva salut.

Accusational oppositional disorder
Gillian Jacobs, Community

 

Ei, però res gratuït. Tot ho faig des del meu fonament i raonament. No us penseu ara que sóc aquí una destroyer que es dedica a trinxar la gent!

Ara que hi penso, potser estaria bé fer una entrada amb les coses bàsiques que heu de saber sobre mi. Per no tenir sorpreses a mesura que llegiu el blog. Si és que el llegiu. Bé, pensaré amb la idea.

 

La malaltissa obsessió dels blogers literàris.

En tot cas anem al tema: el que he descobert aquí a la blogosfera literària i que vull criticar. Que què és?

 

Doncs el que em sorprèn és l’enorme descontrol que té la gent comprant llibres. És una passada.  Si mireu blogs i sobretot instagram, veureu el munt de llibres que la gent es compra.

 

No em malinterpreteu. No estic en contra que es comprin llibres. Però senyors, hi ha gent que té una addicció malaltissa a comprar-se milers de llibres. Tenen les estanteries plenes i n’hi ha un munt que no s’han llegit. I se’n van comprant més. Per què? Que si la portada és bonica, que quina il·lusió quan arriba, que li vull fer aquestes fotos i aquelles.

 

No dubto que aquesta gent té estanteries al·lucinants com aquesta:

 

Emily Sweet llibreria privada
Foto de Emily Sweet a Instagram

 

La biblioteca

Doncs atents, perquè a aquesta gent els vull fer un descobriment. Hi ha una cosa que es diu biblioteca. Sí, biblioteca. És un gran invent. Es tracte d’un espai amb un munt de llibres que es poden agafar prestats i tornar un cop llegits.

 

Al·lucinant no? A més a més de poder agafar fins a 15 llibres al mesque són molts i molts, les biblioteques també van comprant les últimes novetats literàries. A més a més és una delícia poder perdre’t per estenteries i més estenteries de llibres sabent que pots agafar els que vulguis i sense pagar!

 

Però es que a més a més de que es reutilitzen els llibres, la biblioteca racionalitza l’actitud hiper consumista i d’afany de possessió que hi ha avui en dia. Doncs sí, actualment tot ha de ser nostre. Que ja no en sabem de compartir?

 

Potser sóc jo la rara, però creieu-me quan us dic que a mi m’agrada més anar a la biblioteca que a la llibreria. Sense cap mena de dubte.

 

Biblioteca Carles Rahola
CULTURA / GIRONA. La nova Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola obre les seves portes, al carrer Emili Grahit.

 

I al final només cal comprar aquells llibres que et fan veritable il·lusió. Perquè són especials, perquè te’ls han regalat o perquè de tant en tant és genial tenir la il·lusió de comprar-ne un. Però no ho banalitzeu. No us en compreu milers i tots nous de trinca només per fer fotos o per tenir una estenteria més maca.

 

Proveu d’anar a les biblioteques. Les vostres carteres ho agrairan. I els meus nervis també, després de veure tants vídeos obrint paquets d’Amazon amb llibres nous de trinca.

 

I VOSALTRES?

Bé, i després d’aquesta crítica un munt d’actituds super consumistes i que perjudica la indústria literària, espero sobreviure. No em mateu per l’opinió però certament en volia fer una petita reflexió.

 

Què en penseu vosaltres? Esteu a favor de la meva crítica o penseu que no n’hi ha per tant? Us agraden més les biblioteques o comprar-vos un llibre a la llibreria? Expliqueu-m’ho!

 

 

6 opinions on “A l’obsessió de comprar llibres…”

  1. Coincidisc amb tu, i que conste que si compre llibres, però ho racione, per exemple un llibre que sé que es complicat que compren a la biblioteca o algun molt especial que em regalen. També pense que a molts d’eixos que veus per Instagram els deuen regalar llibres les editorials…

    1. Doncs sí! Potser sóc un pèl innocent pensant que se’ls compren tots, però igualment no deixa de sorprendre’m la quantitat de llibres i llibres que arriben a tenir certes persones!!
      I com dius tu, jo també en compro de tant en tant, però crec que a racionalitzar hi ha la clau!

  2. Hola Anna, doncs jo també estic d’acord amb la teva crítica. Conec gent que compren i compren llibres constantment, i penso que, com bé dius, tenen una obsessió. Sóc de les que pensa que qualsevol afició, quan es converteix en addició o obsessió, deixa de produir plaer, és com una cosa que l’has de fer perquè sí i per mi no es gaudeix.
    A mi m’agrada comprar llibres, però principalment de poesia (tot i que no en tinc gaires tampoc), més que res perquè penso que un llibre de poemes el pots llegir sempre que vulguis i per la pàgina que vulguis, no cal seguir un ordre si no vols. En canvi una novel·la un cop l’has llegida potser sí que la tornaràs a llegir al cap d’un temps, però és més difícil. De totes maneres també en compro de novel·les, ja sigui per la portada, perquè m’atrau l’argument, etc.
    Doncs això, m’agrada comprar llibres de poesia i llibres especials, diferents… i també anar a la biblioteca i buscar i rebuscar entre les prestatgeries.

    1. Hola Núria, gràcies per dir-hi la teva! 🙂
      És com tu dius, tot el que es converteix en addició o obsessió ja no és una afició.
      Penso que tens raó amb la reflexió sobre els llibres de poesia. Tot i que jo no en llegeixo segurament sí que és més lògic comprar-ne. Però les novel·les un cop llegides només queden agafant pols a l’estenteria.
      Que millor que donar-los-hi una segona, tercera i quarta vida a la biblioteca?

      Ens llegim!

  3. Mmmm… discrepo 🙂

    Jo sóc d’aquelles que compra mooooooooolts llibres i igualment, formo part de la comunitat lectora a la que després la lectura és més lenta que la velocitat a la que arriben a casa i s’acumulen a la prestatgeria.
    I no, no és un tema d’un afany consumista és simplement que sents a parlar d’un llibre, en busques referències i comentaris d’altres lectors, fins i tot el busques a la biblioteca i veus que té com 8 reserves fetes i te l’apuntes a Goodreads o a la llista dels “pendents de llegir” i aleshores passa… vas passejant per Barcelona i el trobes a una llibreria a la que hi has entrat perquè sí, perquè les llibreries m’agraden, perquè algun dia jo també vull ser llibretera i allà hi és… aquell llibre que has vist arreu, del que tothom en parla tant bé i et dius que te’l llegiràs sí o sí, així que tan fa que el llibre estigui acumulant pols a la llibreria com a casa teva.

    I te’l compres. És tan senzill o tan complicat com això 🙂

    Anna, m’encanta com t’ha quedat el bloc! Ja m’he apuntat a la llista de subscriptors així que espero notícies teves ben aviat!

    Una abraçada,

    Marta.

    1. Hola Marta!
      Gràcies per dir-hi la teva, sobretot al ser algú que discrepa, que sempre és benvingut! 🙂

      Entenc el que dius. Si es busquen les novetats o els llibres més demanats pot ser difícil esperar a la biblioteca… Tot i això les continuo defensant hehe
      Amb la meva crítica, no vull donar a entendre en cap moment que no s’hagin de comprar llibres i menys si es fa des d’un sentit lògic. Vaja, si no com viurien els escriptors, editors, etc, etc..?
      El problema és quan es traspassa aquesta frontera lògica. De debò que veig unes coses a l’Instagram de gent que no para de comprar-ne que m’horroritza… A més o fan com un show sense tenir en compte res més que la compra i la posterior compartició amb la comunitat. No sé si m’explico massa bé.

      Per cert, compartim somni! Jo també vull tenir la meva pròpia “llibreria” algun dia. Poso les cometes perquè com entendràs vull que sigui un pèl diferent que només “vendre” 😉

      I moltes gràcies per subscriure’t (tot i que encara estic treballant en això del mail) però és un afalac de debò.

      Ens llegim! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like