Aigua bruta, una novel·la d’intriga

 

Aigua Bruta

Pau Vidal.

Empúries. 2007.

192 pàgines.

Narrativa contemporània

 

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu… A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació.  […] Aigua bruta transporta el lector a través d’allò que els biòlegs anomenen “el cicle de l’aigua’: Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d’aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l’últim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals.

 

Avui tinc entre mans la ressenya d’un llibre un pèl diferent del què estic acostumada a llegir: Aigua bruta.

 

Ara que me n’adono, d’ençà que he començat amb el blog agafo llibres de gèneres més diferents. Carai, deu ser perquè m’agradaria poder opinar de tots no?

 

De què tracte?

 

En Miquel, un lingüista a la caça dels mots més estrambòtics, arriba a Melià, un poble dels afores de  Barcelona. Allà, després d’assabentar-se de la mort d’un dels habitants, es començarà a veure implicat en el misteri d’aquesta mort sobtada.

Aquest afer s’anirà convertint en quelcom més i més seriós a mesura que en Miquel rebi un anònim i diversos esdeveniments l’involucri més en el misteri. I tot acaba girant al voltant d’una aigua que, des d’un primer moment, no té gaire bon aspecte.

Amb l’ajuda de la Juli, la seva becaria, la padrina i en Richi, en Miquel resoldrà l’enigma que envolta la mort del senyor de Melià i altres morts sobtades en certes poblacions.

 

La lectura

 

Aigua bruta, Pau Vidal Aigua bruta va arribar a les meves mans un dia que estava perduda per les estanteries la biblioteca. Em va captivar la forma en què la història estava explicada. Vaja, l’estil narratiu, que no és gents el tipus d’estil que estic acostumada a llegir.

 

Es tracta d’una narració en primera persona del protagonista. Ell mateix ens explica la història i totes les seves impressions.

 

Per aquesta raó des d’un primer moment cal estar atent i introduir-se completament al món del protagonista. No és que sigui un món complicat però el personatge té les seves pròpies manies. Vaja, com tots. Per exemple a la seva cap l’anomena “la bruixa” o per ell la seva moto és d’allò més important.

 

Pel que fa a la trama està ben plantejada i en un principi és interessant. Dic en un principi perquè, a tres quarts del final del llibre, es fa passada. I al final s’acaba entrant en una mena d’estira-i-arronsa de deduccions que acaben donant voltes al mateix. Els actors i noms empresarials involucrats m’han acabat embolicant.

Spoiler title

 

Hi ha certs diàlegs, bé no, monòlegs interns i reflexions, que són interessants. Sobretot els descriptius. Et transporten a una manera concreta de veure la societat. Una mica tiquis-miques pel meu gust, però interessants.

 

La passejada terapèutica és una autoprescripció molt eficaç contra la mala lluna. Consisteix a recórrer, a ritme de vianant sense estrès, les places del barri. L’ordre i la quantitat depenen de la intensitat de l’emprenyada. En aquest cas, una trucada que no prometia res de bo però sense contacte directe: grau 4. Quatre places, doncs.

Vidal, Pau. Aigua bruta, 2007, pag. 16

No m’ha agradat tant…

El que no m’ha agradat tant són certs clixés que usa l’autor. Sobretot en relació a certs col·lectius. Per exemple la becaria. Una universitària de lingüística que pinten com una fresca (en la vida en general, no en l’aspecte amorós) i descuidada.

 

I tot el que pensaves que tenia d’intel·ligent al final resulta que no, que ho feia perquè la padrina li deia. I jo em pregunto: com deu haver entrat aquesta noia doncs a la universitat? Per sort l’autor fa que sigui una noia és entusiasta que si no… un zero a l’esquerra.

 

També s’utilitzen clixés per la caracterització d’un altre personatge important: en Richi. És el típic noi de gimnàs amb molts de músculs i poc de cervell vaja. Ara, com que en Richi ajuda al protagonista en l’afer de la moto, aquest el té més ben vist que a la pobra becària.

 

Per això el personatge protagonista, t’acaba caient un pèl malament. No perquè sigui mal personatge sinó perquè de vegades té uns pensaments d’allò més estereotipats i poc agradables. Sembla que ningú estigui a la seva altura. I al final és impossible obviar tots aquests estereotips que es forma dels col·lectius.

 

PUNTS A FAVOR:

  • Narració en primera persona del protagonista.
  • Reflexions interessants i ben plantejades.
  • La trama, en un principi és força interessant.

PUNTS EN CONTRA:

  • Ús de clixés per descriure col·lectius.
  • S’acaba agafant certa “rabieta” al protagonista pel seu caràcter.
  • Al final la trama es fa pesada.

 

Aigua bruta

 

Te’l recomano?

Bé, no és una mala lectura. Ara, us puc assegurar que d’aquest llibre, al cap d’un més ja no me’n recordaré. Si bé en certs moments he gaudit de la història i de certs monòlegs enginyosos, no m’ha atrapat gens.

En general no és un llibre que recomanaria a massa gent, només aquells que els agradi un tipus de lectura.

 

 

 

4 opinions on “Aigua bruta, una novel·la d’intriga”

  1. ¡Hola!

    Me ha costado un montón entender la reseña ya que estaba en otro idioma, pero al final me di cuenta de que en tu pagina hay un gadget para traducir la reseña y lo hice, entonces ya pude sacar cosas en clave. No es del estilo de libros que suelo leer y creo que lo dejare pasar, sobre todo porque está en otro idioma y no lo entendería. Gracias por la reseña.

    Nos leemos.
    ¡Besos!😘

  2. Vaja, no hem coincidit. A mi em va agradar força però és que jo sóc molt del gènere negre. Fins i tot he llegit el següent, Fronts oberts. Sí que tens raó que els personatges són una mica massa típics i estereotipats, però això m’ho va fer molt distret, sobretot la padrina.
    Tot i això, trobo que has fet una bona ressenya.

    1. Hola Botika!

      Doncs sí, jo de novel·la negra més aviat poca. Tot i que no em va desagradar la novel·la. Ara, no en tenia ni idea que hi havia una continuació o un altre llibre amb el mateix protagonista.

      Gràcies per passar-te, ens llegim! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like