Extraños, un thriller juvenil fresc.

 

Extraños

Kimberly McCreight

Editorial Montena. 2016

320 pàgines.

Ficció. Thriller juvenil.

 

Cuando Cassie desaparece dejando tras de sí una serie de crípticos mensajes, Wylie tiene que superar sus miedos y hacer lo que mejor se le da: salvar a su amiga de sí misma. Acompañada de Jasper, el chico que las ha distanciado, Wylie se lanza a la desesperada a una misión de rescate, que pronto se revelará sumamente peligrosa.

De què tracte?

El llibre explica la història de la Wylie, una adolescent amb problemes psicològics que es veu immersa en una aventura inquietant i plena de misteris.

Tot comença amb la desaparició estranya de la seva amiga Cassie. A partir d’aquí la Wylie, juntament amb el xicot de la Cassie, en Jasper, sortiran a buscar-la.

El temps narrativa no supera més dels tres dies però en aquest temps es posaran a prova els dos protagonistes. La Wylie haurà de superar nombroses barreres psicològiques, el turment de la mort de la seva mare i la preocupació pel que pugui haver passat a la Cassie.

En l’aventura ningú és el que diu ser. Ni res és el que sembla. Al final es destaparà una revelació que canviarà la vida de la Wylie en 365%.

 

La lectura

Extraños és un thriller juvenil amb totes les de la llei. La primera novel·la de l’autora Kimberly McCreight.

La lectura comença de manera més tranquil·la, però aquesta calma dura, vaja, res i menys. A partir del tercer capítol la tensió és constant.

Hi ha molt pocs moments on no hi hagi perill i on no calgui estar alerta.

La història és interessant, bàsicament perquè hi ha moltes preguntes a respondre: a on els dirigeix la Cassie? Perquè ningú els respon res de clar? Perquè estan en perill constant? I així anar fent.

A més a més, a aquests grans interrogants, s’afegeixen els punts àlgids en la narració, plens d’acció i emoció que actuen com un cop d’adrenalina en la història, com si no n’hi hagués suficient. Però és cert que sense aquests moments de tensió, el llibre arribaria a fer-se, en cert punt, pesat.

Tot això es combina amb girs narratius de 360 graus que no t’esperes. De cop i volta tenies una idea clara d’allò que passava, però al final resulta ser una cosa completament diferent.

També, a mesura que se succeeïxen els esdeveniments, els flaixbacks de la narradora van perdent menys importància i la narració se centra en el moment present.

La veritat és que he trobat que és una manera molt eficaç i adequada de posar el lector en situació. Al principi els flaixbacks ens expliquen moltes coses, tot i que encara no sabem quin és el seu propòsit, tot allò que expliquen, tenen un sentit important per entendre el misteri.

 

PUNTS A FAVOR:

  • Tensió constant
  • Punts àlgids de narració ben formulats.
  • Flaixbacks interessants.
  • Història amb molts interrogants

PUNTS EN CONTRA:

  • Massa dificultats en la resolució de les preguntes del misteri.
  • Excés de girs narratius.
  • Els moments tranquils de la narració no estan a l’altura.
  • Personatges secundàris poc desenvolupats.
No m’ha agradat tan…

Una de les coses que m’ha fallat però ha estat la dificultat en la resolució de preguntes. Els interrogants acaben siguent massa difícils de respondre. L’autora lia massa la solució del problema al final del llibre.

Deixem-ho clar, no és un d’aquells llibres que no tinguin respostes. Sí, s’enten totes les accions que han esdevingut. I això, al fi i al cap és l’important.

El problema és però, que hi ha un moment que acabes saturat de tants girs narratius. Creus que tens unes respostes correctes però canvia. Creus que un personatge és tal, però canvia. Creus que algú és un aliat però canvia. Creus que certs personatges no estan implicats, però canvia. I així una llarga llista.

I l’altre cosa que no m’ha acabat de convencer és l’escriptura dels moments tranquils. Bé, els pocs que hi ha. Crec que l’autora no ha acabat de trobar-los-hi el punt. En aquests els personatges acaben parlant sempre del mateix, i no aporten massa res.

Bosc Extraños

 

Els personatges

La veritat és que m’han agradat força. Sobretot perquè segueixen una línia i la seva lògica.

La Wylie és una adolescent amb molts problemes psicològics i moltes pors. Però té clar que la seva amistat preval sobre aquests i per això és llença a la cerca de la Cassie. És molt intuitiva i sensible a les emocions i els estats d’ànim dels altres i això, més d’una vegada la salvarà.

En algúns casos és un pel bleda. Però res que no tingui lògica en la seva edat i situació. No?

Bé, sí, és veritat que certs aspectes caldria ser més verçemblant. L’agrofobia que pateix és molt lleu si d’una manera tant rapida la supera. I això amb quasi totes les pors que sufreix.

En Jasper, bé, m’ha agradat molt com a personatge. Potser perquè m’hi he vist un pèl reflectada. La veritat és que es guanya tota la confiança del lector. La meva se la va guanyar. Tot i que la Wylie li té molta mania al principi, al final ha d’acceptar que és un noi legal, sincer i sense maldat. Tot el què fa té una raó de ser, un motiu. Acaba sent el millor comapny d’aventura que la Wylie podía tenir.

Pel que fa als altres personatges, la veritat és que passen molt més a un segont pla. La lectura guanyaria molta força si aquests estiguessin una mica més desenvolupats.

 

Us el recomano?

Doncs sí!

És realment una bona lectura, fàcil, molt entretinguda i interessant. El llibre no es fa gents feixuc ni passat. Jo me’l vaig llegir en quatre dies i era el primer cop que llegia alguna cosa d’aquesta autora.

A més a més, el final obert, que pronostica una segona part, et deixa, realment, amb ganes de més.

I VOSALTRES?

Què en penseu? L’heu llegit? Creieu que us pot ser interessant?

 

Comment on “Extraños, un thriller juvenil fresc.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like