La princesa de gel, el gran èxit de la novel·la negra contemporania.

 

La princesa de gel

Camilla Läckberg

Amsterdam. Ara llibres. 2010

368 pàgines.

Novel·la negra

L’escriptora Erica Falck torna al seu poble natal, Fjällbacka. Ha heretat la casa dels seus pares, morts fa poc en un accident de trànsit, i intenta acabar la biografia que té entre mans. Al cap de pocs dies, un veí descobreix el cadàver d’Alex Wijkner, la seva amiga d’infantesa, en una banyera plena d’aigua gelada i amb les venes tallades. Amb la idea d’escriure un llibre, Erica investiga la vida i la mort de la seva amiga i ben aviat descobreix que esperava una criatura.

“Va pensar que semblava una princesa. Allí, a la banyera, una princesa de gel.”

 

Haig de dir que no sóc gaire aficionada a la novel·la negra. Sí, de tant en tant en llegeixo alguna cosa, però, deixant de banda el mestre Sir Arthur Conan Doyleel gènere no m’apassiona.

 

Quan vaig començar a posar-me en serio a la comunitat literària dels blogs hi havia un llibre de novel·la negra que sortia recurrentment i el qual jo desconeixia.

 

Així és com he conegut La princesa de gel de Camilla Läckberg. Us deixo la meva impressió de la novel·la.

De que tracte?

La princesa de gel Camilla LäckbergLa princesa de gel comença amb el retorn d’Èrica Falck, la protagonista, al seu poble natal suec. L’Èrica, que és escriptora, està en un punt intermedi de la seva vida després de la sobtada mort dels seus pares. Torna a la tranquil·la casa on va créixer per tal de recollir les partinències dels seus progenitors.

 

Però la tranquil·litat del poble es veurà trencada per un assassinat. L’Èrica troba morta una amiga d’infantesa. El que primer sembla un suïcidi a la banyera es converteix en un cas d’assassinat quan certs factors no encaixen en la història.

 

A partir d’aquí la curiositat de l’Èrica la portarà a intentar resoldre el misteri, juntament amb en Patrick, l’inspector de la comissaria i també antic conegut de l’Èrica.

 

A mesura que avança la investigació aniran apareixent diferents sospitosos i l’ombra d’un gran secret s’augura com el motiu del crim.

 

 

La lectura

La princesa de gel és un llibre que m’ha agradat de llegir, tot i que no m’ha encantat. Per què?  Vaja, ni jo mateixa ho sé, però la història no m’ha fascinat.

 

Ara, puc entendre que a moltes altres persones els hi hagi encantat. Són molts els seus punts forts.

 

El llibre està ben formulat i és molt interessant els canvis de narrador que et permeten veure els punts de vista dels diferents personatges.

 

El llenguatge no és gens enrevessat i les accions se succeïxen de manera més o menys ràpida així que no t’avorreixes en cap moment. Tot i això no és una novel·la de ritme trepidant.

 

Una de les coses que més he valorat és que el llibre acaba quan havia d’acabar. Sembla una ximpleria, però si l’autora hagués optat per fer-lo més llarg hauria estat avorrit i monòton. Per sort Läckberg va trobar la mida justa.

 

PUNTS A FAVOR:

  • Narració fàcil i senzilla de llegir.
  • El mistèri és interessant i hi ha un gran secret amagat.
  • L’assesí és algú inesperat.
  • Els personatges són molt coherents

PUNTS EN CONTRA:

  • Es podria treure més suc a certs personatges.

 

Pel que fa a la trama està ben plantejada i és molt correcte. L’interès per a resoldre el misteri neix des d’un primer moment, ja que hi ha coses en la vida de la víctima que no tenen gaire sentit. La veritat és que la resolució del problema, el secret que amaguen alguns habitants del poble és força colpidor.

 

Això sí, al final, l’assassí és qui menys t’esperes. Potser perquè jo no estic acostumada a llegir novel·la negra però no va ser fins ben al final que vaig intuir qui podia ser.

 

Tot i això vaig trobar un petit error: l’inspector no havia comprovat la coartada de l’assassí/na…? Em va semblar molt estrany. Vaja un error de principiant si fos així.

 

Els personatges.

Realment he trobat que els personatges són molt coherents. La coherència, o més aviat la falta d’aquesta, és una cosa que a mi personalment em pot aixafar el llibre. Però tant l’Èrica com en Patrik, els personatges protagonistes ho són.

 

Actuen d’acord amb la situació i la seva edat però sincerament no hi he acabat d’empatitzar del tot. En algun cas trobo que ho fan tot massa bonic i color de rosa. Sobretot quan comencen a sortir. Tot i això, no és res que molestí realment la lectura.

 

La princesa de hielo

 

Els personatges involucrats en el crim són també interessants tot i en més d’un moment he pensat que en algun se li podria treure més suc. Per exemple el marit de la víctima passa molt desapercebut.

 

També hi ha personatges secundaris força interessants com la germana de l’Èrica que protagonitza una petita trama secundària.

 

Us el recomano?

Doncs sí, si teniu la mínima oportunitat de llegir La princesa de gel, no en dubteu gens.

 

Com veieu, no tinc massa res a criticar d’aquest llibre. Entenc perfectament com és que molta gent li agradi i perquè corre tant per la blogosfera literària.

 

Ara, a mi, com us he dit, no em va fascinar. En tot cas segurament  que llegiré els altres de l’autora. Digueu-me obstinada. Però potser el segon m’atrapa si és tan bo com diuen, qui sap…

Recomenació 4/5

 

I VOSALTRES?

L’heu llegit? Us ha agradat o creieu que us agradaria? Expliqueu-m’ho!

 

2 opinions on “La princesa de gel, el gran èxit de la novel·la negra contemporania.”

  1. Doncs aquest és l’únic que he llegit de la Camilla, fa molt de temps, i en el seu moment em va deixar una bona impressió, suposo perquè no havia llegir gaire novel·la negra nòrdica. Ara que he llegit altres autors de la zona, ja no m’agraden tant, els trobo força semblants en trama i personatges, l’únic que ha aconseguit reenganxar-me una mica és Henning Mankell.
    De totes formes, m’estimo molt més la novel·la negra més propera geogràficament.

    I felicitats pel blog!

    1. Hola Botika!
      Moltes gràcies per passar-te pel blog! 🙂
      Doncs sí, és tal com dius tu. Deixa bona impressió, però no és res de l’altre món. Jo no he llegit massa novel·la negra i potser per això segueixo obstinada en què m’agradarà l’autora. Ja es veurà. També hauria de llegir alguna cosa més de casa i comparar. Alguna recomanació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like