Els 5 llibres que tornaria a rellegir… si rellegís llibres.

Jo no rellegeixo llibres. Ho trobo una pèrdua de temps. Bé no em malinterpreteu. De vegades sóc massa brusca. El que vull dir és que, amb el munt de llibres que hi ha al món per llegir, perquè rellegir-ne un que ja has llegit un cop?

 

Sí, segur que em podeu dir un munt de bones raons. Les conec: que si t’ha agradat molt, que així descobreixes noves coses de la història, que si t’has enamorat dels personatges, etc.

 

Ara bé, els que estigueu a favor de la relectura, també sabeu que hi ha uns inconvenients. Per mi els inconvenients tenen infinitament més pes que les raons. Que quins són aquests inconvenients? Us els enumero:

 

Perquè no rellegeixo llibres?

  • L’emoció de la primera lectura es perd. Això pot provocar que el segon cop el llibre sigui més dolent. Prefereixo quedar-me amb la primera sensació!
  • Hi ha milers i milers de llibres per llegir que et poden agradar tant o més que el que vols rellegir.
  • Mai estaràs en el mateix moment que quan vas llegir per primera vegada el llibre. Potser havia arribat quan havia d’arribar.

 

Però deixeu-me explicar la raó més important de per què no rellegeixo.

 

Normalment rellegim perquè vam tenir la sort de topar-nos amb una història fantàstica.una història que, per les seves característiques, semblava feta per nosaltres però que a més a més va arribar en el millor moment.

 

Però no us enganyeu. Tot això és circumstancial. Nosaltres canviem.  No com un nen que passa a adult. Em refereixo als nostres pensaments, inquietuds, opinions, sensacions, etc. No és que fem girs de 365º però, d’alguna manera, canviem.

 

Per això crec que un llibre que t’ha encantat una vegada, només et pot encantar això, una vegada. Sí, segurament una segona lectura també t’agradaria, no ho dubto, però no tant com la primera.

 

Els 5 llibres que rellegiria.

Així doncs, us vull mostrar els 5 llibres que rellegiria si rellegís llibres. Són llibres que em van encantar. Potser no són massa bons, tot i que, al meu entendre, sí.

Joc de trons

Rellegir-se 7 llibres d’unes 1000 pàgines cadescun no seria gens fàcil. Ja no va ser-ho la primera vegada. Tot i que em varen encantar, sens dubte. La saga de Joc de Trons encapçala la meva llista dels llibres que rellegiria perquè hi ha una cosa que tinc clara: segur que m’han passat per alt milions de detalls i detallets.

 

Si amb la sèrie (aquesta sí que l’he vist un parell de vegades, però per un treball) ja vaig descobrir noves coses la segona vegada, imagineu amb el llibre!!

 

Ara, si hi ha algun valent que ha aconseguit rellegir-se la saga, m’encantaria conèixer-lo!

La casa de Riverton

Si no us he parlat de La casa de Riverton (em falta la ressenya, ho sé), no us he parlat de res. Va ser un dels llibres que em va agradar més i més del món. Paraula. Recordo plorar, emocionar-me, saltar d’alegria… Qui sap, perquè, però em va atrapar com la que més.

 

Però amb aquest passa exactament el que he descrit. Ser segur que si el llegís, no em tornaria a fer el mateix efecte. Per res del món vull perdre el record tan maco que tinc d’aquesta novel·la.

 

 

El clan del oso cavernari


Una altra saga que m’agradaria rellegir si rellegís. Quina redundància! L’època en què està situada la narració, la prehistòria, em fascina. L’autora és un geni per explicar aquest món: els seus costums, la vida diària i els problemes dels primers homo sapients. Vaja com els primers homes van aconseguir sobreviure sense tenir res, només la naturalesa.

 

Però també els personatges i les trames són genials. La ficció que Jean Auel presenta és excel·lent. No vull dir massa cosa aquí (en faré una ressenya també) però la història val molt i molt la pena.

 

M’encanten tant els llibres que per això vaig optar per anar-los dosificant. Què vull dir? N’agafo un i, al cap de mig any més o menys. I així porto ja uns quants anys i encara no m’he acabat la saga. Almenys es pot dir que els estic gaudint.

 

 

El gos dels Baskerville

Aquesta va ser la primera novel·la de Conan Doyle que vaig llegir. Sí, obligatòria a l’escola. Tot i que a mi, a diferència de molts nens, no em feia res llegir el que tocava. Bé, amb excepcions com El lazarillo de Tormes, del qual recordo adormir-me sobre la taula. Pero això és un altre tema.

 

En tot cas El gos dels Baskerville em va obrir les portes a Sherlock Holmes. Quins llibres déu meu! I quin patiment pel gos en qüestió. A mi, aquests gossos grans i ferotges em fan més aviat por.

 

 

Percy Jackson i els déus de l’Olimp: El lladre del llampec

Del primer llibre d’aquesta saga li guardo molt i molt bon record. Me’l vaig llegir d’adolescent, en una època en què m’encantava la mitologia. Bé, encara m’encanta! Rick Riordan aconseguia ajuntar en la narració: aventura, fantasia, déus i mitologia. Va ser una lectura trepidant. I un gran record!

 

Per descomptat he seguit amb la saga (us en faré alguna ressenya d’aquí poc!). Però com he dit abans, rellegir aquests llibres em fa por, ja que no vull espatllar el bon record que en tinc.

 

 

Les excepcions.

Com que no sóc de pedra, tot i la filosofia que he exposat, la veritat és que tinc excepcions. Petites relliscades. Què hi farem, sinó, no seríem humans…

 

Les excepcions

  • Harry Potter: Per descomptat! I moltes més vegades que me l’he rellegit. Però és que aquest juga, per mi, en una altra lliga.
  • El buque fantasma: El vaig llegir quan era pre-adolecent i el vaig rellegir perquè me’l vaig trobar de casualitat a un mercat de segona mà. Per descomptat no va ser el mateix.
  • El mecanoscrit del segon origen. Va ser un regal de la meva mare, el seu exemplar vell. I el primer cop que me’l vaig llegir vaig quedar tan al·lucinada i enganxada que me l’he rellegit.
  • El circulo de fuego. Un altre llibre que em va enganxar tant que me’l vaig llegir i rellegir fins a saber-me’l casi de memòria. No me’n penedeixo.

 

I VOSALTRES? Rellegiu llibres? Teniu les mateixes sensacions que en la primera lectura quan ho feu? O sou com jo i preferiu guardar el bon record d’una primera lectura i anar per un altre llibre?

 

7 opinions on “Els 5 llibres que tornaria a rellegir… si rellegís llibres.”

  1. Hola! Doncs jo no estic ni a favor ni en contra de rellegir. Sí és cert que he rellegit llibres que en algun moment em van agradar, però com que sóc molt més gran que tu potser han passat vint anys o més i, efectivament, no sóc la mateixa persona que era, però rellegir-los ha estat com llegir-los de nou, com si no els hagués llegit mai.
    Això em va passar amb el “Mecanoscrit…” i amb alguna novel·la d’Agatha Christie, o amb lectures escolars que vaig avorrir i ara m’entusiasmen, “Nada” o “Últimas tardes con Teresa”, o “Episodios Nacionales” de Galdós.
    Ara bé, també m’he trobat amb altres que en rellegir-los he pensat “com és possible que això m’hagués agradat”, exemples: qualsevol de les primeres de Marian Keyes, “Maldito karma” o alguna de la Maria de la Pau Janer.

    1. Hola Botika!

      Doncs potser sí que tens raó i d’aquí a un temps m’agradarà rellegir els llibres que fa molt que vaig llegir. Com tornar-los a descobrir. S’haurà de veure. Potser després em rellegeixo aquests de la llista 🙂
      I pel que dius de rellegir i que no m’agradessin no m’ha passat. Tot i que, del llibre de Keyes m’ho crec que et passes. A mi no em va agradar ni a la primera lectura i el vaig deixar.

      Ens llegim!

  2. Hola! Era més de rellegir quan en tenia 15 que ara que en tinc 28. Rellegir-los, en aquell moment, era com llegir-los de nou. A vegades tens tantes ganes de saber que passa que perds un munt de detalls que una segona lectura, amb més calma, et permet gaudir. Harry Potter és un d’aquests casos. M’havia passat estius sencers rellegint des del primer a l’últim publicat (en aquell moment) i la veritat és que costava moltíssim sortir del món màgic després de submergir-te durant dies.
    Ara em costa molt més rellegir. Sobretot quan veig la meva pila de pendents, que no deixa de créixer. Però un llibre que m’encantaria tornar a llegir, quan tingui temps, és Solaris de Stanislaw Lem. Em va agradar moltíssim.

    1. Hola Elisenda!

      Doncs així estàs com jo! Ara no rellegeixo quasi mai perquè només pensar en el munt de llibres pendents… Però sí que és cert que de més petita ho feia més. Sobretot si un llibre m’agradava molt. Ara em quedo amb el gust d’haver-lo llegit però abans no. Bé i Harry Potter, com dius, ha estat sempre una excepció. Me l’he rellegit tan…
      D’altra banda, no conec Solaris, el llibre de què parles. Ja investigaré!

      Moltes gràcies per passar-te pel blog! És un plaer. Ens llegim!

  3. Hola!
    Quin debat més interessant! Jo estic amb tu, no m’agrada regellir i mira que ho he intentat però em supera, a les vint pàgines ja m’he avorrit perquè o bé penso “què fas regellint amb tants llibres que hi ha al món i tan poc temps que tens?” o m’enrecordo de la història a mesura que vaig llegint… En resum: rellegir no! jajajajaja
    No coneixia el teu blog però m’ha encantat trobarme’l i sens dubte em quedo <3
    Un petonet,
    Sandra

  4. Trobo desacertat considerar que rellegir un llibre és perdre el temps. Parlant amb la gent, tinc la percepció que a vegades es busca llegir en quantitat i no en qualitat. Personalment, tant me fa llegir 5 o 10 llibres en un any, a mi el que m’importa és si m’ho he passat bé llegint-los.

    Jo sóc una persona que ha rellegit bastant, a vegades per falta de noi material, però sobretot perquè el sabor agradable d’un bon llibre fa que ho vulgui experimentar de nou. Òbviament no serà el mateix que el primer cop, però em fixaré en detalls que havien passat desapercebuts. La saga de Harry Potter me l’he rellegit un parell de vegades, però hi ha llibres solts que me’ls he llegit quatre cops com és el cas del tercer volum. La trilogia del Senyor dels Anells me l’he rellegit tres vegades sencera i en les tres m’ha quedat una sensació de buit al acabar l’aventura.

    Hi ha tants que podria estar-me hores. Trobo que rellegir un llibre és com passejar per un parc que ja coneguis: tot i saber el camí, trobaràs que no és la mateixa llum al matí que a la tarda, no estaran igual les plantes a l’hivern que a la primavera. Només si hi tornes en un altre moment diferent et permetrà contemplar amb major exactitud o descobrir noves imatges que se t’havien passat per alt.

    1. Bones Abraham i gràcies pel comentari!

      M’ha agradat l’analogia entre rellegir i passejar per un parc que ja coneixes. Tens tota la raó, rellegint es descobreixen un munt de detalls i fins i tot coses noves. Clarament té els seus avantatges i no dubto que se’n gaudeix.
      Tot i això, però jo, no tinc la mateixa il·lusió quan començo un nou llibre que quan rellegeixo. Fa poc, em vaig comprar un de segona mà per rellegir-me’l perquè em va agradar molt i encara és hora que l’agafi. Jo busco, no la quantitat de llegir llibres (no m’agraden aquells reptes de llegir 50 llibres en un any o coses així), sinó la sensació de descobrir una història fantàstica nova. I això no ho trobo rellegint llibres.

      Ens llegim, passa’t quan vulguis a fer debat! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like