Llegint clàssics: El fantasma de l’òpera

El fantasma de l’Òpera.

Gaston Leroux

Grupo Anaya. 2017.

384 pàgines.

Ficció clàssica.

El edificio de la Ópera de París parece estar embrujado: en medio de una representación, la gran araña que pende sobre el patio de butacas se viene abajo; otro día, uno de los maquinistas aparece ahorcado en un sótano. Se extiende el rumor de que un ser de apariencia monstruosa a quien algunos parecen haber visto fugazmente es el causante de todos estos inquietantes sucesos….

 

Avui us porto un clàssic que vaig llegir ara fa un any.

 

Si heu sigut petits a finals del 80 i la dècada dels 90 segur que coneixeu Les Tres Bessones. Las Tres Mellizas en castellà.

Les tres germanes bessones que quan fan alguna entremaliadura són castigades per una bruixa. Una bruixa que està ben avorrida i intenta fer tot el que pugui per fer la guitza a les nenes. Res de nou fins ara no?

 

Bé, de petita m’encantaven aquests dibuixos. I a qui no? La Bruixa avorrida sempre enviava a les tres bessones dins d’un conte o història d’un llibre. Així vaig conèixer, des de molt petita, les  històries universals i clàssics literaris que, ara, de mica en mica vaig llegint.

 

Un d’aquests és el llibre que us porto avui, El fantasma de l’òpera.

 

De què tracte?

Portada El fantasama de la ÓperaEl fantasma de l’òpera explica els diferents esdeveniments que succeeixen a l’Òpera Garnier de París a mitjans-finals del segle XIX. Així, en aquest edifici de gran prestigi i viu l’Èrick, conegut com el fantasma de l’òpera, un home que fa xantatge els guardes de seguretat de l’òpera perquè li paguin cada mes i li guardin un seient privilegiat per veure els concerts.

 

A l’òpera i canta Christine Daaé a la qual Èrick li fa de professor musical. Però l’afecte que el professor  sent per la seva alumna cada cop és més gran. Per contra, Daaé s’enamora de Raoul i d’aquesta manera, tot i sentir una profunda admiració pel seu geni musical, trenca el cor del fantasma de l’òpera

 

Èrick, en un intent desesperat de guanyar-se a Christinae, la rapta en plena actuació i la transporta a la seva casa amagada per sota l’edifici. Raoul farà tot el possible per aconseguir trobar a Christinae i salvar-la. A la casa del fantasma de l’òpera, els tres personatges es veuen finalment les cares.

 

Si bé tothom creu que el fantasma de l’òpera és un monstre, Erick no és més que un home trist, solitari i amb un passat punyent el qual sent una gran admiració per la música.

 

La lectura.

Realment El fantasma de l’òpera em va agradar moltPensava que, al tractar-se d’un clàssic em costaria més de llegir però no va ser el cas.

 

La prosa és ben senzilla. Bé, ara no creieu que és igual que llegir una novel·la contemporània! El que vull dir és que, la lectura no es fa recaragolada com altres llibres clàssics que costen més de llegir. Un s’ha d’acostumar una mica a la prosa de Leroux però és ben senzill.

 

La novel·la d’altra banda és entretinguda. Encara que sàpigues l’argument d’aquesta història universal, conèixer els detalls i com succeeix realment tot és ben interessant. En el meu cas havia fet moltes conjectures al voltant de la història que no eren reals.

 

L’ambientació i situació on es desenvolupa la història és genial. La casa i el laberint de sota l’òpera però sobretot el llac subterrani donen un toc fantàstic a l’obra que m’ha encantat. Aquests elements, juntament amb la imatge d’una òpera al París del segle XIX, creen una ambientació més tèrbola i misteriosa.

Parlant d’ambientació, si us agrada més el còmic, Impedimenta va editar una adaptació de l’obra que val un imperi.

Representació El fantasma de l'òpera.
Fotografia: Matthew Murphy

 

PUNTS A FAVOR:

  • Prosa senzilla dins l’estil clàssic.
  • Tot i conèixer la història és interessant llegir la novel·la.
  • L’ambientació crea una atmosfera tèrbola i misteriosa que lliga molt amb la història.
  • Una història que confronta amor i aspecte físic.

PUNTS EN CONTRA:

  • Els esdeveniments els hi falta una mica de vida, sobretot al principi.
  • Dos dels personatges principals són força insults.
  • Les relacions socials queden desfasades per la nostra època.

 

 No m’ha agrdat tant…

Això sí, els esdeveniments, sobretot el principi, es fan un pèl lents. Sobretot perquè l’acció que es narra no és tan interessant. Li falta una mica més de vida per dir-ho alguna manera. Però cap a la meitat de la novel·la els esdeveniments són cada cop més intrigant.

 

Els personatges.

No crec que ningú pugui odiar l’Èrick, el fantasma de l’òpera. Es tracta d’un geni de la música però també un home turmentat pel passat. Ara a més a més amb una cara desfigurada, perd tota l’esperança de ser una persona normal.

 

El personatge aconsegueix mantenir un aire enigmàtic i sempre provoca, gràcies a la seva descripció, les seves aparicions, un cert ambient de tensió i cert horror.

 

Per contra, en Raoul, que ho ha tingut tot a la vida i no accepte no tenir a Christine també, fa una mica de rabieta. Encara que tot lector sàpiga que és l’opció adequada per la cantant, en Raoul, almenys en el meu cas, es va acabar convertint amb un fatxenda.

 

El fantasma de l'òpera. Les tres bessones
Clip Les tres bessones i el fantasma de l’òpera.

La Christine… bé, d’alguna manera, l’excuso. Sí, és pàmfila i bleda. No espereu trobar-vos un personatge femení com els actuals. Però ben mirat, si pensem en la situació i l’època en què viu, ja és normal. Una artista, cantant d’òpera amb talent, jove de la qual molts se n’enamoren. Qui no tindria la seva actitud? I bé, al final també mostra algun símptome de caràcter propi.

 

Una de les coses que més m’ha costat és les relacions entre els tres personatges protagonistes. Les relacions són ben diferents de les que ens podríem trobar en la novel·la contemporània. Les coses poden tenir un doble sentit.

 

Us el recomano?

Si us agraden els clàssics sí! I si no, que carai, també.

 

Al final és una història que, tan si la coneixes com si no, és capaç de captivar-te completament. El fantasma de l’òpera barreja l’amor amb la por psicològica. L’àngel amb el dimoni, o la bèstia amb la dama. Doncs sí, acaba sent una altra expressió de la coneguda lluita entre l’amor i l’aspecte físic.

 

La temàtica del llibre ha estat molt recurrent als últims anys i és senzill de llegir així que us hi podeu aventurar. A més, si l’ambientació va amb el vostre estil, pot ser una molt bona lectura.

 

Sens dubte és un clàssic perquè s’ha merescut la posició.

 

I VOSALTRES?

Coneixeu la història? Heu llegit el llibre o n’heu vist alguna pel·lícula? O també veieu Les Tres Bessones quan éreu petits? Què en sabeu d’aquest clàssic? Expliqueu-m’ho!

 

 

3 opinions on “Llegint clàssics: El fantasma de l’òpera”

  1. Hola Jan!
    Doncs et recomano molt llegir-lo la veritat. A mi em va agradar molt.
    Quan l’acabis ja em diràs que t’ha semblat.

    M’alegro que t’agradi el blog, és sempre un plaer tenir nous visitants.

    Ens llegim 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like