Orgull i prejudici de Jane Austen. Les impressions.

 

Orgull i prejudici

Jane Austen

Grup 62. 1985

392 pàgines.

Narrativa literària clàssica.

El veïnat d’una petita vila d’Anglaterra es mobilitza quan hi arriba un jove que és un bon partit. Qui aconseguirà fer-ne el seu gendre? En desenvolupar aquest argument, la saviesa de l’autora dóna una excel·lent comèdia de costums, sòbria i penetrant, que arriba fi ns al cor irracional de l’orgull i el prejudici.

 

D’acord, ho reconec. Ho he estat endarrerint. Però és que em fa mitja por escriure aquesta entrada.

 

La ressenya que us vull portar avui és el primer pas per aconseguir el meu repte personal d’aquesta primavera. Es tracte de tres llibres que m’he proposat llegir perquè si no no hagués llegit mai.

 

I aquest és un d’ells. Sabeu de quin llibre parlo? Es tracte d’Orgull i Prejudici el clàssic dels clàssics del romanticisme de Jane Austen.

 

Però la veritat és que m’espanta escriure’n una ressenya. Més que tot perquè és un llibre del qual segur que n’heu sentit infinites crítiques, ressenyes i recomanacions i la meva, dubto, que us faci canviar d’idea. Però sí que vull que serveixi per expressar i compartir la meva opinió i els sentiments que m’ha despertat la novel·la. I d’aquesta manera intentar veure si compartim opinions.

 

De què tracte?

Orgull i prejudici explica la història de la família Bennet, una família de l’Anglaterra rural del s. XVIII. En concret se centra en la història d’Elisabeth Bennet, la segona de les cinc filles de la família. Tot això, en una societat on les dones veuen en el casament l’única solució per a tenir un futur digne, les cinc germanes busquen desesperadament un casament avantatjós.

 

D’aquesta manera, quan arriba a la comunitat el senyor Bingley, un jove ric que busca esposa, s’alterarà la tranquil·la vida de la família. Aquest distingit pretendent perì l’acompanya el senyor Darcy, un home orgullos, fred i distant que no caurà gents bé als membres de la família.

 

Així, mentre el senyor Bingley ràpidament s’interessarà per Jane Bennet, la gran de les germanes, Elisabeth anirà desenvolupant un sentiment d’aversió envers el senyor Darcy. Amb temps i el pas dels esdeveniments però, Elisabeth haurà de canviar la visió que tenia del senyor Darcy quan s’adoni que no és tant orgullós ni vanitós com semblava.

 

La lectura

De primer moment, deixeu-me dir que m’ha agradat. M’ha agradat molt. La veritat és que no sabia exactament de què anava la història. És clar que estava assabentada de la idea general, però no de la trama exactament

 

La trama però és realment excel·lent. La història de les germanes Bennet i, concretament, d’Elisabeth és d’allò més interessant. Tot i això no us penseu que les 350 pàgines i escaig de la novel·la giren entorn de la parella protagonista.

 

Durant la narració s’expliquen un munt de trames paral·leles que afectaran la relació entre Elisabeth i el senyor Darcy: El festeig del senyor Bingley i Jane Bennet, l’enamorament fugaç de Elisabeth amb l’oficial Wickham, la relació amb el seu cosí, el senyor Collins, etc.

 

L’amor romàntic més pur

Per aquesta raó no us trobareu totes les pàgines carregades d’amor embafador entre Darcy i Elisabeth, sinó tot el contrari. Més aviat, aquest amor, a l’ordre del dia segons la meva opinió, escasseja.

 

Què vull dir amb això? Que Orgull i prejudici tracte d’un amor romàntic, d’un dels més purs que he trobat mai en una novel·la. I, tot i que els sentiments existeixen i són visibles pel lector, els protagonistes s’abstenen en gran mesura de mostrar-los. Tot això fa que es creï una gran tensió narrativa.

 

Senyors i això és una de les coses que més m’ha costat d’acceptar de la novel·la. No sabeu com em posava quan es desaprofitaven els moments més “íntims” entre Elisabeth i Darcy. Quin patiment! Perquè no es deien res!!?? Tenia els nervis a flor de pell i havia de fer més d’una pausa dramàtica per superar-ho. Sóc molt teatral… Ai Jane Austen… perquè ens fas patir tant? Que no veien Elisabeth i el senyor Darcy que els dos estaven fets l’un per l’altre?

 

Seqüència pel·lícula Orgull i prejudici 2005
Imatge blog Libro versus pelicula

 

És clar que això és perquè la novel·la és, en si mateixa, una crítica. Una crítica a la societat del moment: les aparences, les formalitats, els prejudicis entre classes socials, l’orgull i la vanitat. Una crítica a l’obsessió de trobar un matrimoni i un marit avantatjós.

 

El que més m’ha agradat.

Què puc dir de l’estil narratiu i el llenguatge de la novel·la? Són una delícia. Jane Austen sap com escriure i ho demostra. Els diàlegs són àgils, però també les descripcions tant dels escenaris com dels fets.

 

I així podria anar fent alabances i més alabances de la lectura, però millor us enumero els punts més importants i no us tinc aquí tot el dia:

 

PUNTS A FAVOR:

  • Un amor romàntic amb majúscules. Sentiments i més sentiments.
  • Un estil narratiu i un llenguatge deliciós
  • La crítica a la societat de l’època, als orgulls, prejudicis, obsessions i aparences. Una crida a la naturalitat.
  • Uns personatges clars i estructurats.
  • Protagonistes ben definits, rodons i als quals s’agafa molt d’afecta.

PUNT EN CONTRA:

  • Jane Austen ens fa esperar taaaan perquè Elisabeth i el senyor Darcy s’ho diguin tot…

 

 

Els personatges.

Tots els personatges d’Orgull i Prejudici estan d’allò més ben estructurats i caracteritzats. A més a més, els principals són personatges rodons.

 

Elisabeth, la protagonista, podria ser, com han qualificat en el blog 200 años de feminismo, una heroïna moderna. La seva aspiració és casar-se per amor i no acceptarà res més que no sigui això encara que s’hagi de quedar soltera.

 

Elisabeth, a diferència de les dones de la família i la societat que les envolta, no té por a la solteria. Per això, al no tenir por del deshonor més gran, comparteix les seves opinions sense temor i demostra la seva valentia i la seva naturalitat.

 

El senyor Darcy és, com definir-ho perquè no soni cursi…, molt interessant. Cau profundament enamorat del caràcter d’Elisabeth sense que ell mateix s’adoni. I a partir d’aquí no pot fer res per tapar els seus sentiments. D’acord en la societat en què es troba s’amaga darrere d’un mur d’orgull i vanitat però no és capaç de frenar el que sent. Això és el que el fa més simpàtic: L’intent fallit de no sentir.

 

Tan bé expressa Austen aquesta situació que fins i tot a mi, a part de la mateixa Elisabeth, em va agafar una mica per sorpresa quan el senyor Darcy es va declarar per primer cop. Recordo que vaig pensar: d’on baixa això ara? Però després és clar. Els signes són evidents.

 

Clip pel·lícula Orgull i prejudici (2005)

 

Però com us he dit passen moltes coses i per tant hi ha molts altres personatges. Tenim a la senyora Bennet completament obsessionada en casar les filles i amb un comportament amb molt poca classe. El seu marit, d’un humor inusual en una societat de l’època. Les germanes, d’on destaquen la Jane i la Lydia per la seva oposició. La primera és exactament el model que hauria de seguir una noia de l’època per casar-se i la segona tot el contrari. El senyor Collins, el cosí de la família Bennet que és la personificació encarnada de la societat anglesa que crítica Austen.

 

Te’l recomano?

Orgull i Prejudici és un llibre que s’ha de llegir. Sí o sí. I fins i tot diria més, s’ha de rellegir diversos cops. Sobretot perquè la primera lectura no és més que una aproximació a la història, però estic segura que lectures posteriors no faran sinó que ens adonem de la genialitat de l’obra.

 

Tot en la novel·la està calculat. Personatges, trama i la genialitat de l’escriptura, aclapara. És un clàssic que ha traspassat les fronteres i cal llegir-lo. Encara que no us agradi molt el tema romàntic. Ei i no val veure la pel·lícula abans que haver llegit el llibre!

 

5 opinions on “Orgull i prejudici de Jane Austen. Les impressions.”

  1. ¡Hola!
    Yo lo releí hace poco y me gustó más que la vez anterior. Jane Austen se hace de rogar pero al final merece la pena y es lo que dices de la historia amor es totalmente cierto.
    Coincido contigo, es un libro que hay que leer.
    Gracias por la reseña.
    Un beso. Nos leemos
    Lorena | El primer capítulo

  2. Quina foto més bonica! Orgull i prejudici és una de les meues històries preferides, crec que me sé quasi tots els diàlegs de memòria. El llibre me’l vaig llegir l’any passat i les pel·lícules les he vistes mil vegades. Jane Austen s’ha de llegir per desmitificar la visió que es té d’ella d’escriptora romàntica, i conèixer-la com a autora irònica, crítica i, per descomptat, com a excel·lent narradora.
    Una abraçada!

    1. Doncs tens tota la raó. Jo només esperava trobar-me romanticisme però la crítica de l’autora a la societat m’ha encantat. I, com dius, la narració és excel·lent. Per descomptat llegiré més de Jane Austen.

  3. Hola!
    El tinc pendent i m’agradaria llegir-lo aquest any… l’únic que em fa por es que tinc les expectatives molt altes perquè tothom parla maravelles d’aquest llibre però jo no sóc molt assidua als clàssics… ja veurem per on surt l’experiment.
    Un petó!

    1. Hola Lit!

      Jo també li tenia certa por al llibre i a l’autora. No perquè sigui un clàssic però sí perquè, com dius, tothom en parla meravelles. A mi l’experiment m’ha sortit bé. Jo de tu ho intentaria. I si no el deixes que no passa pas res!

      Moltes gràcies per passar-te pel blog 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like