Perquè llegir la saga de Percy Jackson i els déus de l’Olimp

 

No fa falta que busqueu més. Teniu davant vostre el nou Harry Potter actual. La història d’un semidéu que ja ha aconseguit milions de seguidors arreu del món. I no para. Encara no sabeu qui és en Percy Jackson? No pot ser…

 

Per fi em poso mans a l’obra! Ja feia molts dies que pensava fer aquesta ressenya però no m’hi posava.

 

En dic ressenya però en realitat és una mica diferent de les ressenyes que faig normalment. Aquesta vegada, no m’he acabat de llegir els llibres fa poc i n’escric una opinió detellada del que m’ha semblat. No.

 

Per descomptat m’he llegit els llibres dels quals us vull parlar, però ja fa força temps. Per això us porto una mena de ressenya-recomanació més amena. Us vinc a parlar d’una saga completa i dels seus llibres per explicar el perquè em van agradar tant. 

 

 

De què tracte?

La saga de Percy Jackson i els déus de l’Olimp consta de cinc llibres que ens expliquen la història d’en Percy Jackson i els seus amics, tots ells semidéus. Sí, fills dels déus mitològics de l’antiga Grècia i un humà. El plantejament dels llibres és el següent: els déus clàssics han sobreviscut al llarg del temps i s’han anat adaptant però mai han deixat d’intervenir al món mortal. Igual que en èpoques passades, s’han reproduït i han donat fruit als semidéus com ho va ser, en el seu moment, Hèrcules.

 

Percy Jackson descobreix què és fill d’un déu molt poderós i, de cop i volta, veu com la seva vida canvia. Passa l’estiu al Campament Mestís per semidéus on aprèn tot sobre el món mitològic. Allà coneixerà els seus amics: l’Annabeth, en Grover i, amb el pas del temps, la Thalia, la Bianca, la Zoe, en Nico, en Lucke, etc.

 

Però aviat s’adona que ser un semidéu comporta molts perills. Comencen a seguir-lo monstres i altres déus pretenen fer-li la guitza. I així, ràpidament es veu envoltat en una guerra imminent amb l’excèrcit dels Titans liderat per Cronos, que vol recuperar el poder.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així doncs, us parlo d’un total de cinc llibres que expliquen una sola història. Una història que, de mica en mica va evolucionant i encaixant totes les peces.

 

El primer llibre és la presentació del món mitològic que descobreix Percy i una primera ajuda als grans déus.Per contra els següents llibres formulen les bases d’una guerra inevitable entre Cronos i els déus de l’Olimp on els semidéus si veuran involucrats. Tot acaba en la cinquena entrega plena d’emoció i aventura, per si en les altres quatre haguéssim quedat poc servits. La veritat però, és que no decep gens.

La lectura

Es tracte d’una lectura completament amena. I ho dic amb lletres majúscules. Res de coses complicades, descripcions denses o diàlegs superfuls. No. Els llibres són tan senzills de llegir que dóna gust.

 

Hi trobareu molt d’humor per part del protagonista. Bé, no un humor de partir-se la caixa, més aviat un humor simpàtic típic d’un noi de l’edat del protagonista. No penseu que arriba a ser repel·lent. De cap manera. Personalment no em va molestar gens.

 

¿Sabías que los cristianos tienen un dios que puede hacer justo lo contrario? Convertir el agua en vino ¡Eso sí que es un dios! –Dionís. Percy Jackson y el ladrón del rayo.

 

La temàtica és, per mi, un encert. Ja feia molt de temps que no hi havia un bon autor que escrivís sobre mitologia. Rick Riordan però ho fa d’una manera magistral i aconsegueix que aquest món et fascini. Bé, a mi ja em fascinava abans!

 

 

En tot cas, l‘explicació de les històries mitològiques, la caracterització dels déus segons la seva personalitat i tots els detalls referents a mitologia estan d’allò més ben cuidats. Dóna gust llegir-ho si sou uns aficionats al tema.

 

Per altra banda la història està molt i molt ben formulada. Sabeu en aquelles novel·les que al final tot encaixa? Doncs esteu davant d’un d’aquests casos. Sens dubte és formidable com Rick Riordan aconsegueix que al cinquè llibre tinguin sentit certes coses del primer. A més a més l’interès en la història també creix exponencialment. Vull dir que l’emoció del últim llibre és tal, que sembla que el primer no valgui la pena.

 

PUNTS A FAVOR:

  • Lectura amena, senzilla, interessant i amb un toc d’humor.
  • Barreja de mitologia clàssica amb actualitat.
  • Una saga amb lògica on tots els esdeveniments tenen un perquè.
  • Personatges rodons, ben caracteritzats i molt encertats.

PUNTS EN CONTRA:

  • Algun capítol més fluix que altres.
  • El resultat de la batalla final és previsible.
  • La pel·lícula no val gens la pena.

 

Els personatges.

Se’ns dubte, és un dels forts de la novel·la. Val sí, potser tot està molt bé en aquesta novel·la, però creieu-me que TOT està molt ben trobat. I sobretot els personatges.

 

Cada un d’ells està ben caracteritzat i és RODÓ! Sembla que en les novel·les juvenils i d’aventura els personatges els i costi evolucionar durant la història. No és el cas. Tant Percy com els seus amics canvien.  I és un gust perquè si no seria com anar llegint el mateix amb una història diferent.

 

Personatges principals Percy Jackson i els déis de l’Olimp. No sé qui fa aquests dibuixos però són molt simpàtics.

 

En general tots els personatges agraden. Després ja és qüestió de gustos personals quin ens agrada més. És cert que en Percy Jackson es fa estimar i li agafes molt d’afecte. Però a mi també m’han agradat personatges amb una importància menor. Per exemple la Thalia, molt forta i lleial o la Rachel per estar a fora de lloc però molt ben integrada.

 

Com he dit, qüestió de gustos.

Les pel·lícules.

Ni per un moment, us pareu a mirar-les! Hi ha moltes adaptacions a la gran pantalla i, normalment, tot i que no són genials, poden arribar a ser interessants. No és el cas. I és una pena. Però les pel·lícules no estan en cap moment a l’altura de la lectura. Ni por asomo, que dirien els castellans!

 

La pel·lícula perd l’essència que Rick Riordan ha creat i el que és pitjor, la manipula. No segueix la història i a més a més no s’aconsegueix expressar el món del semidéu correctament. Les coses no lliguen.

 

Percy Jackson Sea of Monsters.
Percy Jackson Sea of Monsters.

 

D’altra banda la pel·lícula és completament infantil mentre que els llibres són clarament per un públic juvenil. A més a més, salvant el protagonista, els actors no estan gens ben trobats ni s’assemblen als personatges descrits al llibre.

 

En definitiva, no penso gastar més línies per dir-vos el que es pot dir amb una frase: La pel·lícula NO val gens la pena.

 

 

Us el recomano?

Sens dubte un sí rotund! És una saga que heu de llegir si us agrada la fantasia juvenil i sou fans de Harry Potter. Realment val molt la pena. A més a més són uns llibres dels quals se n’ha parlat i se’n parlarà i molt.

 

 

I VOSALTRES?

Heu llegit la saga d’en Percy Jackson? Us ha agradat? Creieu que és una bona lectura?

 

4 opinions on “Perquè llegir la saga de Percy Jackson i els déus de l’Olimp”

  1. Es la típica saga que hubiera leído en mi época adolescente, pero ahora mismo estoy un poco alejada de la fantasía…aunque lo de la mitología clásica suena francamente bien. Aún así me llevo tu gran recomendación para mi hermana, ella sí que los disfrutaría. Y a las películas ni me acercaré jajaja

    Besitos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like