En costas extrañas, l’inspiració de tots els pirates.

 

En costas Extrañas

Tim Powers

Ediciones Gigamesh

318 pàgines.

Fantasia històrica

Barbanegra, uno de los últimos piratas que se enfrentaron a la flota del rey de Inglaterra, aterroriza las costas del Caribe. En tan desagradable compañía y en contra de su voluntad, navega John Chandagnac, tenedor de libros y titiritero. No parece un buen candidato a pirata ni alguien dado a las oscuras maquinaciones de la hechicería, pero un capitán borracho lo rebautiza como Jack Shandy y llega a convertirse en uno de sus líderes… por cuya cabeza se ofrece una recompensa.

 

Benvolguts a una nova ressenya! Aquest cop amb unes ganes boges de compartir amb vosaltres un llibre que fa menys d’un parell d’hores que m’acabo de llegir.

 

 

De què tracte.

John Chandagnac, en la travessia cap a les costes del Carib, veu com el seu vaixell és interceptat per pirates.  Tot i que mai ha tingut la intenció de ser un pirata, una sèrie d’esdeveniments l’acabaran convertint amb en Jack Shandy, un dels líders pirates més buscat per l’Armada Reial.

 

Durant aquesta transformació, el jove viurà de prop la vida més pirata: coneixerà l’illa Nueva Providencia, ajudarà famosos pirates com el mateix Barbanegra, viatjarà a la Fuente de la Eterna Juventud, batallarà contra la Marina Real i guanyarà tan enemics com camarades.

 

Al final però, Jack Shandy només tindrà al cap un objectiu: salvar a Beth Hurwood del terrible destí que el seu propi pare li ha preparat. Per això s’haurà de veure involucrat amb la màgia i el vodú encara vius a les illes del Carib.

 

La lectura.

No ens enganyem, no és una lectura senzilla. Demana el seu temps i requereix un petit esforç: cal posar els cinc sentits quan es llegeix el llibre. Si no es perden coses. Si heu llegit altres llibres Tim Powers crec que sabeu de què parlo.

 

Sí, les primeres 100 pàgines costen. Però un cop agafes el ritme de la novel·la i comprens les suposicions, tot va rodat.

 

Però que aquests primers paràgrafs no us tiri enrere. La lectura val molt la pena. Es  tracte d’una història de pirates d’allò més interessant. Combina tots els elements necessaris d’una bona novel·la de pirateria: un jove pirata, pirates famosos com Barbanegra, el Carib, molta màgia, vodú i supersticions. Ah, i una senyoreta que cal salvar.

 

Per mi, ha estat això mateix, la trama, el que més m’ha enganxat. Les històries i llegendes de pirates em fascinen. Powers escriu fantasia històrica així que el que surt al llibre té un punt històric de realitat.

 

I pensar que allò que estàs llegint està basat en un passat real, que els pirates van existir em fa vibrar. Per això, a la mínima que sortia un nou personatge anava a Google, sant Google, a veure què havia fet en la vida real. O un vaixell. O una illa. I així anar fent…

 

Imatge En costas Extrañas. Edició Gigamesh.

 

En definitiva, en la novel·la Powers és capaç de reproduir aquest món fantàstic de pirates. Un món basat en un passat real però que, amb el pas del temps, hem anat mitificant i fantasiant.

 

Això és el que ens brinda Powers: El mite romàntic d’una època passada.

 

Hi ha un altre aspecte que m’ha encantat d’aquesta novel·la: Les últimes 100 pàgines. Sí, ho sé, he començat dient que les primeres 100 pàgines costaven. Doncs passa tot el contrari amb les últimes.

 

És com si de cop i volta t’obrissin una porta i ho entenguessis tot.

 

Tens aquella sensació màgica de saber que està passant. Lligar caps. I exclamar un fort “ÉS CLAR! Com no me n’havia adonat abans?” De debò, m’encanta quan un llibre és capaç de crear-te aquesta exclamació.

 

Amb això vull dir que et sorprèn, que, encara que el final pugui ser més o menys previsible, tot queda lligat. Es responen a un munt de preguntes: perquè un personatge va fer el que va fer o perquè va dir el que va dir. Detalls que creies que no tenien sentit, els tenen. Imagineu l’habilitat que ha de tenir un autor per aconseguir això? Em posa els pèls de punta!

 

PUNTS A FAVOR:

  • Trama d’allò més interessant.
  • Al final tot encaixa i té sentit.
  • Fantasia històrica que aconsegueix engrandir més el mite dels pirates i corsaris del Carib.
  • Tots els elements necessaris d’una bona història de pirates: màgia, viatges a alta mar, pantans, batalles navals, tripulacions fantasmes, etc.
  • Personatges rodons i profunds.

PUNTS EN CONTRA:

  • Lectura en la qual cal estar atén per no perdre el fil.
  • Descripcions denses.
  • Poca profundització en certs personatges que poden donar molt de suc.

 

No m’ha agradat tan…

Ei, però també s’ha de dir, alguna pega li he trobat. Matisos. Per començar l’autor toca molts personatges però no hi acaba de profunditzar. M’explico.

 

Monkey Island 3
Monkey Island 3

S’entreveu que la major part dels personatges són profunds però hi podria haver una explicació més clara de la seva història. Per exemple el mateix Barbanegra o el professor Hurwood. Per descomptat amb la història del protagonista l’autor sí que hi profonditza.

 

D’altra banda tampoc m’ha agradat la densitat de les descripcions. Sí, ho sé, això ajuda a crear aquest mite fantàstic del qual he parlat. És cert.

 

Però arriba un punt que la descripció és tan densa que fins i tot he necessitat una estona de repòs de la lectura. M’ha passat sobretot en la zona de la Fuente de la Juventud. I realment ho he trobat una pena perquè el passatge és d’allò més interessant. La veritat és que, uns quants diàlegs més ajudarien.

 

 

La inspiració dels pirates.

Però, ei! Encara queda una qüestió pendent. Sí, respondre a la pregunta següent. En Costas Extrañas és la inspiració de què? Doncs bé de moltes històries de pirates. Segur que ja us imagineu per on van els trets. Més d’algun autor ha admès que s’ha inspirat en la novel·la per crear múltiples productes audiovisuals.

 

Doncs sí, la famosa sèrie de pel·lícules Piratas del Caribe conté molts elements similars. Sobretot l’última entrega, En mareas misterioses agafa dos dels elements de la novel·la: Barbanegra i la Fuente de la Juventud. Tant arriba a ser la inspiració que el títol del llibre i la pel·lícula en anglès coincideix: On Stranger Tides.

 

Piratas del Caribe 4
Barbanegre a la pel·lícula Pirates del Caribe 4

 

En costas extrañas però també ha servit com a font d’inspiració al famós videojoc The secret of Monkey Island. Un joc d’aventura gràfica produït i publicat per LucasArts. Va ser molt popular a la dècada dels 90. I sí, m’hi vaig fer un fart de jugar amb el meu germà. Potser d’aquí ve aquesta fascinació?

 

I podria anar dient. Fa poc m’he assabentat d’un altre videojoc inspirat en l’obra: Uncharted. En aquest no hi he jugat.

 

The secret of Monkey Island. LucasArts

 

Us el recomano?

Sense cap mena de dubte: SÍ!! 

Ara bé, tingueu en compte aquests punts negatius que he anomenat. Si creieu que sou dels que us costa més llegir o busqueu alguna cosa més senzilla llavors aquest no és el vostre llibre. Ara, si us agrada la temàtica de debò que el gaudireu!

 

I VOSALTRES?

Us fascinen les històries de pirates? Coneixeu aquesta en concret? Què en penseu?

 

Comment on “En costas extrañas, l’inspiració de tots els pirates.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like