El gust de les llavors de poma. Una casa i els records de tres generacions de dones.

 

El gust de les llavors de poma.

Katharina Hagena

Ara Llibres. Amsterdam. 2011.

248 pàgines.

Novel·la ficció.

 

En morir la seva àvia, la jove bibliotecària Iris Berger hereta la casa familiar. La jove s’hi instal·la mentre decideix què en farà, i a mesura que tafaneja els armaris i s’emprova els vells vestits de les seves tietes, intentarà desentrellar els secrets més ocults de la família amb l’ajut de l’enigmàtic senyor Lexow.

Tres generacions. Un arbre i molts records.

 

M’agrada molt el subgènere de les sagues familiars. Grans famílies que amaguen un passat obscur, un esdeveniment que va fer canviar-ho tot, un secret.

 

Vaig llegint llibres d’aquest subgènere de tant en tant. Per què? Perquè tot cal en la justa mesura. Si me’n llegís molts, n’agafaria un empatx i els avorriria.

 

Així que ja fa temps que vaig llegir El gust de les llavors de poma, però em va encantar. Avui us en porto la seva ressenya.

 

La lectura

Després de la mort de l’àvia de la família, l’Iris, la seva neta, hereta la casa dels seus avis. Per tal de decidir si quedar-se-la o vendre-la, l’Iris si trasllada a viure-hi durant un parell de setmanes. Durant aquesta pausa de la seva vida i envoltada per la casa dels seus avis, l’Iris rememora els records i les històries de la seva família.

 

L’Iris recorda les tres generacions de dones que van viure a la casa familiar: l’àvia i la seva germana, les seves tres filles: la Cristha, l’Inga i la Harriet, i finalment les netes, l’Iris i la seva cosina Rosemarie.

 

A partir dels records l’Iris anirà traient l’entrellat de la vida de les dones de la seva família. Tot això la portarà a descobrir el perquè d’alguns esdeveniments que varen passar quan ella era més petita i encara no entenia del tot la situació.

 

De que tracte?

Portada El gust de les llavors de pomaEl gust de les llavors de poma és un llibre que presenta tots els ingredients bàsics i imprescindibles per ser un llibre del subgènere de les sagues familiars amb totes les de la llei.

 

La casa, com ja deveu haver observat, és molt important per la narració. Quasi que podríem dir es tracte d’un altre personatge. En molts casos és la mateixa construcció, les seves parets, el seu jardí, i la seva olor (d’aquí el títol del llibre) que porta a l’Iris a recordar el passat familiar.

 

A la narració es barregen els fets passats i els del present. Podríem dir que el passat és més important que el present. Els records de l’Iris conformen tot l’entrellat narratiu. Per contra, el present, només juga un paper: és l’escenificació del pas del temps.

 

Tot el llibre està impregnat d’un sentiment de malenconia però sense arribar a ser un llibre trist. Sí, la història és melancòlica perquè et centre en el passat i te’l fa percebre com quelcom ja fugit, un temps millor.

 

L’autora però, és capaç de donar també un toc de vida i d’esperança en el present amb el retrobament entre l’Iris i en Max, un vell amic d’infantesa. La historieta paral·lela que néix d’aquest encontre fa que, els moments en què la narració se centre en el present sigui també més interessant.

 

 

PUNTS A FAVOR:

  • Joc magistral entre passat i present.
  • El pes de la dona.
  • Contrast de personalitats i generacions femenines.
  • Gran estil en la narració i la descripció.
  • Secret intrigan i ben formulat.

 

La narració és realment una delícia. T’aconsegueix atrapar en la història i és capaç de transportar-te cap a la casa familiar i el poble on està ubicada.

 

En molts casos us diria que l’excés de text descriptiu entorpeix la història, però no en El gust de les llavors de poma. En aquest cas la descripció de la casa és realment bona i millora molt la història, ja que és capaç de crear un ambient perfecte per la trama.

 

Els personatges i el secret amagat.

Pomes Katharina HagenaLes dones que conformen la família de l’Iris tenen el paper protagonista de la història. Cadascuna és important i, a la seva manera, influeix en la successió d’esdeveniments.

 

D’algunes en sabem gràcies als records que té la mateixa Iris després d’haver viscut amb elles. Amb les altres però, ens hem de conformar amb allò que l’Iris ha sentit o ha pogut descobrir sobre elles.

 

No us sabria dir quina d’elles és més important. Cadascuna, com ja he dit, aporta a la trama el seu toc personal. L’autora aconsegueix caracteritzar-les i donar-los-hi una personalitat clara i diferenciadora.

 

Però aquest pes narratiu tan important que recau en la dona, li dóna, mai més ben dit, un altre punt al llibre. Les dones són les importants. Sense ser bledes ni incoherents, com acaba passant amb molts personatges femenins. És la seva història. És el xoc de generacions i personalitats femenines d’allò més diferents. I això,  com a lectora, em va agradar molt.

 

Però eps! Encara no he fet cap referència al secret que s’amaga entre les parets de la casa.

 

La mort de la cosina de l’Iris, la Rosemarie, fou el motor del trencament de la relació entre les dones de la família. L’Iris de mica en mica, descobreix com i què va passar a la seva única cosina.

 

 

Us el recomano?

Sí! És un molt bon llibre de saga familiar. És una lectura entretinguda i molt ben estructurada. La història no t’atrapà fins aquell punt que no pots deixar de llegir però sí que aconsegueix enganxar-te.

Recomenació 4/5

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like