Las puertas de Anubis: Un viatge en el temps en estat pur.

 

Las puertas de Anubis

Tim Powers

Ediciones Gigamesh

318 pàgines.

Ciència ficció històrica

Las puertas de Anubis, verdadera obra de culto de la fantasía, es una de las historias de viajes en el tiempo más elegantes jamás contadas, así como una prodigiosa novela de aventuras repleta de acción, imágenes inolvidables y continuos destellos de un finísimo sentido del humor.

Ja fa dies que he acabat Las puertas de Anubis, un llibre de Tim Powers, però fins avui que no m’he decidit a fer-ne la ressenya. I no és que m’hagi desagradat, si no l’hagués deixat. Més aviat, m’ha generat sentiments contradictoris. Us explico per què.

 

De què tracte.

Brendan Doyle és un professor de literatura que es veu immers en un viatge en el temps, al Londres de 1810 per escoltar una famosa conferència. La situació però farà que no pugui tornar, tal com estava previst, a l’època actual i es vegi atrapat en el passat.

 

Per infortuni es toparà amb una organització que pretén retornar el poder als egipcis així com un malefactor que canvia de cos constantment. Tot això sembrarà el caos en el Londres del segle XIX i Doyle, sense voler-ho, s’hi veurà ficat fins al moll de l’os.

 

La lectura

Com he dit, Las puertas de Anubis és un llibre que m’ha deixat sentiments contradictoris. Vaig iniciar la lectura amb moltes ganes, després d’haver sentit grans opinions de l’autor, Tim Powers. Havia  llegit En costas extrañas, del mateix autor i em va encantar.

 

En aquest cas però, el llibre no m’ha acabat de fer el pes. Té coses molt bones però també d’altres que no ho son tant. Per això, en acabar, he tingut aquest sentiment contradictori. Deixeu-me explicar el què m’ha agradat i el que no.

 

Il·lustració Las puertas de Anubis
Pont de Londres a Las puertas de Anubis. Il·lustració de John Berlyne.

 

PUNTS A FAVOR:

  • Trama i accions justificades. Res passa perquè sí.
  • Al final tot encaixa i té sentit.
  • Personatges rodons i ben caracteritzats.
  • Història d’allò més original i fora del comú.

PUNTS EN CONTRA:

  • Trama excessivament enrevessada. Moltes subtrames que després són importants per la trama principal. Això fa que sigui enrevessat de llegir.
  • Si el llibre fos un pèl més curt, milloraria.
  • Descripcions denses i feixugues.
  • Poca profundització en la cultura egípcia.

 

No m’ha agradat…

La trama és excessivament enrevessada. Bé, d’acord he llegit el llibre en un espai de temps molt llarg i això tampoc hi ha ajudat. Sovint m’oblidava de què havia passat o de detalls que acabaven tenint importància. Però crec que, si l’hagués llegit més depressa m’hauria passat una mica el mateix. Massa personatges. Massa coses importants passant alhora.

 

En la trama s’entrellaçaven trames secundàries que acabaven afectant la principal. Llavors m’ha estat molt difícil de seguir tot alhora. Sabeu quan hi ha massa informació i al final no retens res? En aquest cas, menys hagués estat més.

 

Ara bé, conseqüentment, al final, quan s’ajunten totes les trames, és molt interessant. Sí, és d’aquells llibres en què tot encaixa al final. Exclames un gran AAAHHH!!! quan comences a lligar caps. Però bé, en aquest cas no sé si aquesta exclamació ha merescut tant la pena després de l’embolic de personatges i trames que he tingut.

 

Una altra cosa que no m’ha fet el pes és la situació de la història: Tot i el títol, la majoria de l’acció transcorre al Londres del segle XIX. Jo em vaig fer la idea que se situaria més aviat a Egipte en alguna mena d’excavació o així. Sí, idees meves, però és el que m’esperava. També m’esperava més protagonisme dels déus i la cultura egípcia. Però no és així. Quasi són més importants els captaires que els amos egipcis.

 

Il·lustració Las puertas de Anubis
Les dotze hores de la nit. Escena de Las puertas de Anubis. Il·lustració de John Berlyne.

 

Si que m’ha agradat…

Si hi ha una cosa que no es pot criticar són els personatges. Tots ells estan molt ben definits i caracteritzats. Des d’un bon principi. El protagonista, Doyle, és un personatge molt rodó que evoluciona al llarg de la història. Assenyat i conseqüent en les situacions que es troba.

 

Les coses que passen al llibre estan ben justificades. Què vull dir? Els esdeveniments no passen perquè sí. Per exemple, el tema del viatge en el temps està ben justificat. Sí, Powers dóna un cert “to científic” a la possibilitat d’un viatge d’aquesta mena. És a dir, no viatgen perquè sí i avall. Res d’això. Ho fan després d’un descobriment i gràcies a la inversió d’un home ric.

 

El mateix passa amb la suplantació de personatges i la seva mort. Però aquí callo. No explico més que si no us faria spoiler.  Quedeu-vos amb la idea que els esdeveniments estan molt ben justificats.

 

Il·lustració Las puertas de Anubis
Castell de les Rates de Las puertas de Anubis. Il·lustració de John Berlyne.

 

Pel que fa a la lectura hi ha moments de tot. Les descripcions se m’han fet molt feixugues de seguir. Per mi eren massa denses. Sobretot les batalles. Perdia el fil dels esdeveniments amb tants detalls. En canvi els diàlegs són molt àgils i ben trobats.

 

Caballero, sois vos una mezcla tan condenada como sorprendente de sabiduría e ignorancia, y en algún momento posterior me gustaría mucho escuchar la historia de vuestras aventuras.

Las puertas de Anubis, (2010; p.271)

 

Us el recomano?

Tot i que és un molt bon llibre, crec que és sincer dir que no és per tothom. Només us el recomanaria si us agrada realment la ficció i la ciència ficció i heu llegit ja altres llibres d’aquesta temàtica. Com he anat dient, no és una lectura senzilla. Cal estar atens i que ens agradi. Si no és així, deixeu de banda aquest llibre. Proveu amb alguna cosa menys densa.

2 opinions on “Las puertas de Anubis: Un viatge en el temps en estat pur.”

  1. Me ha recordado sólo en cierta parte a la película de X-Men Apocalipsis que también había un villano egipcio que quería hacerse con el control del mundo. Ya ves que en películas me animo un poco más con este género, pero en lectura me cuesta mucho la ciencia ficción y fantasía…aunque todo lo que tiene que ver con Egipto me gusta. Ya veo que este libro se queda un poco corto en desarrollar más sobre esa cultura…una pena.

    Besitos

    1. Pues la verdad, no he visto X-Men Apocalipsis, habrá que hacerlo. En eso del tema egipcio coincidimos, a mi también me gusta mucho la época 😉

      Gracias por pasarte.
      Nos leemos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like