Roots in the Air: una història fantàstica en una cançó.

 

Estimats lectors: avui vinc a fer un experiment.

 

Fa res, de fet encara estic fent-ho, he escoltat per primera vegada el nou album d’un grup de música que m’agrada molt: ISEO & DODOSOUND.

 

Fins aquí tot bé, però és que la primera cançó m’ha posat la pell de gallina. (Encara la tinc de debó). Nois, he trobat una història fantàstica en una cançó!!! (i espero que en un album, però no puc passar de la primera cançó de lu bona que és).

 

Per això avui, no us porto un llibre, us porto un grup de música, un album, una cançó. 

 

Igual que la ressenya d’un llibre, no sé si aquest album us agradarà o us provocarà el mateix efecte que jo. Però, em trobo en la necessitat de compartir-lo. Perquè potser per algú, també és una història fantàstica.

 

Cantant Iseo & Dodosound.

 

Roots in the Air.

Així es titula el nou disc de Iseo&Dodosound, un grup de música que barreja el reggae amb el dub crean ritmes frescos i cançons precioses. Per sort, una extenció del seu primer disc, Cat Platoon.

 

Però no només és la música. En bona part també són les lletres el què fan d’aquesta banda màgica. Unes lletres crítiques en la realitat que ens envolta i

Lost City.

Sens dubte la cançó que m’ha fet posar la pell de gallina, només amb els primers acords.

 

Parla d’una realitat que, des d’aquí a Europa, sembla que encara no tenim del tot present: la guerra de Síria i el drama dels refugiats. Sí d’acord, cada cop més persones en som conscients però s’ha de trobar la manera de que aquest missatge arribi a més i més persones. Vital per erradicar l’odi que hi ha entre les persones per creençes i raçes.

 

I sí, és el mateix de sempre, de les víctimes i els atemptats a ciutats europees tenen molt i molt de ressó, però no les massacres de Síria. Què fem que permetem una guerra de més de sis anys continui? La veritat és que costa creure que sigui possible. Potser hauríem de deixar de mirar-nos sempre el melic i fer un cop de cap.

 

‘Bath Time Gaza’ 2016 – EMAD SAMIR Winner photographer of the year, Sharjah Award. (No és una foto de Síria, però crec que no vull posar cap fotografía de barreres i nens morts. Aquesta acompanya, en certa manera, a l’optimisme).

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like