Herba negra o la revolució de les plantes.

 

 

Sí, us haig de ser sincers, jo això dels premis literaris no en faig molt de cas. Però aquest cop, només puc dir que aquest llibre té un premi perquè realment se’l mereix.

 

Parlo d’Herba Negra, un thriller apocalíptic (la definició que li posen li va com l’anell al dit) que us farà passar una molt bona estona. 

 

Esteu davant d’un llibre que, en escaig 300 pàgines, explica una història d’allò més trepidant, al·lucinant i que et deixa un regust de boca… vaja com pocs llibres saben deixar-te. Com a mínim això és el que m’ha passat a mi amb aquesta lectura. Us n’explico el perquè?

 

El millor i el pitjor…

Doncs sí, la lectura d’aquesta novel·la m’ha enganxat, i de quina manera. Us n’enumero els punts forts i també els dèbils perquè us feu una idea de què us trobareu.

 

 

– UNA TRAMA EXCEL·LENT. Com heu pogut veure, la trama de la història és d’allò més interessant. Bé, com a mínim, pel meu gust. La revolució de les plantes!! Però no us les imagineu com a monstres amb uns ulls i unes mans (la imatge típica que ens ha familiaritzat la televisió quan algun objecte inanimat es rebel·lava). Res de tot això.

 

Aquesta revolució és molt més real. I les plantes no actuen soles. Bé, no vull dir res més que si no algun spoiler cauria i no voldria pas. En tot cas, per si algú s’ha imaginat una mena de monstres herbaris amb ulls i potes, senyors, la cosa no va per aquí.

 

Els minions. O jo llegint Herba Negra.

 

– RITME TREPIDANT. Se suposa que són així els thrillers no? Sí, teniu raó, però tot i això no vull deixar de notar que, entrar en aquesta novel·la és d’allò més fàcil. A la pàgina 10 ja estàs ficat a la història. A la 20 i estàs certament intrigat i a la 30 no pots parar de llegir. I això, encara que sigui un thriller, no passa sempre. Sens dubte un dels punts forts.

 

 

– COEHERÈNCIA. Sí, els fets tenen coherència. De vegades passa que, al voler fer una història tan misteriosa, certs escriptors acaben donant explicacions poc coherents. Em va passar amb Extraños, un altre thriller juvenil. A Herba Negra, dins el context de la ciència-ficció, no hi ha cap fet que quedi inconnex i mal explicat.

 

 

– SÍ, HO RECONEC, M’ENCANTA EN SALVA. Després d’entendre perquè fa al que fa, és clar. Un personatge misteriós i enigmàtic però que, simplement, m’ha atrapat. Bé i perquè no dir-ho, també m’ha encantat l’Eli. Carai serà que tots els personatges estan força ben trobats no?  Si que és veritat que no he empatitzat tan amb l’Eva, però no m’ha desagradat ni molt menys.

 

 

– LLENGUATGE UN PÈL OBSOLET. Em refereixo sobertot als diàlegs. I permeteu-me matissar: potser obsolet no seria la paraula, tenint en compte que s’ha escrit entre el 2015-2016. El que vull dir és que el llenguatge utilitzat en els diàlegs no acaba d’aconseguir imitar el dels joves actuals, que entenc que és el seu principal objectiu.

 

Poques coses tinc a comentar que no m’han agradat, matisos molt concrets.

 

Plantes Herba Negra
Les plantes, protagonistes a Herba Negra.

 

 

Ara bé… i aquest final???

Senyors, entreu en l’apartat on vinc a fer de fangril total. Hi haurà continuació no??? No ens poden deixar amb aquesta intriga.

 

Compte, spoiler!

 

 

Us el recomano?

Dit tot això, us el recomano? Sens dubte!!! A quasi tots i totes. Us agradi més o menys els thrillers. Crec que aquest és un dels llibres a què fàcilment el gran públic s’hi pot quedar enganxat.

 

Fa poquet, ja el vaig recomanar a la llista dels 5 llibres refrescants per aquest agost. Però a l’agradar-me tan i tant la veritat és que li volia dedicar-li una bona entrada. Perquè sí, us el recomano i molt.

 

 

Comment on “Herba negra o la revolució de les plantes.”

  1. No en faria una recomanació tan entusiasta, però és un bon llibre juvenil i que pot agradar també a gent més gran (com ara jo, ehem). M’agrada Macip i no coneixia Garzón, però ban construir una bona història. Pel que tinc entès, aquests dos escriptors seguiran escrivint junts, però no sé si en un projecte que sigui la continuació d’aquest ‘Herba negra’. Sí que sembla que la història queda inacabada, que ens falten coses, però qui sap. Són dos escriptors anàrquics, a saber amb què ens sorprendran la propera vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like