La reina del Tearling: El que no m’ha fet el pes d’aquest llibre.

La reina del Tearling

Erika Johansen

FANTASCY Editorial

496 pàgines.

Fantasia juvenil

Kelsea Glynn es la única heredera del tron del Tearling. Tras la muerte de su madre, la princesa fue criada por dos fieles sirvientes en una cabaña oculta en los bosques. Durante casi dos décadas, el tío de Kelsea ha ejercido la regencia, pero no es más que el títere corrupto de la Reina Roja, la taimada y despótica hechicera que ostenta el poder en el feudo colindante de Mortmesne.

 

El día que Kelsea cumple diecinueve años, los maltrechos restos de la guardia de la reina acuden para sacar a la joven de la clandestinidad y escoltarla hasta la capital.

 

Fa una temporada que aquest llibre no para de sortir i sortir pels blogs literaris. Quasi totes les entrades que he anat llegint i veies La reina del Tearling. Així que, en veure que era a la biblioteca, m’hi vaig tirar de caps.

 

 

És innegable que La reina del Tearling té tots els elements per ser un best-seller de la literatura fantàstica juvenil.

 

Doncs sí, ras i senzill. És un llibre que té potencial. Combina una bona trama i uns personatges força rodons que van millorant a mesura que avança la narració.

 

També s’ha de dir que l’autora (desconeguda per mi) escriu d’allò més bé. En algun moment se’n va una mica per les branques, però res que no sigui salvable. El llibre conté una prosa molt agradable.

 

Mapa La reina del Tearling. Fotografia FantasyMundo

 

L’element fantàstic té un pes raonable i cal tenir-lo en compte però no focalitza tota l’atenció de la trama. Sí, hi ha uns collars màgics que salven a la reina de més d’un mal tràngol, però hi ha altres aspectes: el poble, traïcions, els soldats de la Guàrdia Reial o el Traedor. Per cert, a aquest últim ja li podrien posar un nom més fàcil no?

 

Com dic ell llibre val la pena. Però no em vull quedar aquí. Perquè, tot i que en general em va agradar, també hi ha coses que no. Per això us vull prevenir: sí, és un llibre interessant, però…

 

 

Tot i que són moltes les coses que m’han agradat, no em puc deixar d’estar de fer una llista d’aquelles coses que m’han molestat. Més que tot perquè grinyolen en una història que podria ser quasi perfecte.

 

 

ALGÚ LI POT EXPLICAR EL PASSAT DEL REGNE A LA REINA? Tant la Guàrdia Reial com els seus pares adoptius van fer un jurament de silenci en les qüestions de l’antiga reina. Molt noble i tal. Però ens trobem que la pobra Kelsea, la nova reina, no sap què va passar els anys anteriors al seu regne. I al principi del llibre això és un calvari.

 

Lindsay Lohan. Mean Girls

 

Tothom menys la reina i, de retruc, el lector, no sap què està passant al regne. Sí, li dóna certa intriga però treu de polleguera. Com podrà prendre decisions si ningú li explica que va passar? Arriba un punt que aquesta manera d’amagar la informació que tenen els personatges és irritant. Entenc que no vulguin dir els secrets de l’anterior reina, però no hi ha cap justificació per no explicar el que passa al regne a la Kalsea.

 

 

AL PRINCIPI LA KELSEA ÉS MOLT INFANTIL. Sóc l’única que ho ha notat? Durant el viatge cap a la capital, quan encara s’està aclimatant el personatge és, simplement, infantil. L’únic que pensa és: ara sóc reina, ara sóc reina i ara sóc reina. I no passa d’aquí. Bon dia noia, desperta!! Per sort millora amb el pas dels esdeveniments i s’obra una mica els horitzons.

 

Don’t freak out. Tanglet. Enredados.

 

L’ÚNIC QUE FA LA REINA EN TOT EL LLIBRE ÉS… sí, d’acord, s’acaba d’establir com a reina i tal però l’únic que arriba a fer Kalsea és parar la remesa. D’acord ja és molt important. Però per ser més versemblant la reina s’hauria d’ocupar de més assumptes de l’estat no? Per sort sembla que es posarà en contra de la religió també…

 

 

El PERSONATGE D’EN MAZA. Si he de ser-vos sincera, no m’ha agradat massa. Potser ha estat una cosa més personal, però no m’ha caigut bé des d’un bon principi. L’he trobat poc humanitzat. Només té al cap la seguretat de la reina i, bé, o m’expliquen un motiu de per què és així, o trobo que ningú no donaria tant per una reina. És que arriba a ser una obsessió malaltissa. I mira que sembla que l’home té criteri. Realment un jurament pot arribar a fer això a algunes persones?

 

S’assembla a aquest en MAZA heheh. Tangled. Enredados.

 

 

Us el recomano?

Dit tot el que no m’agrada, no us alarmeu! Com he dit al principi el llibre té potencial. Però per aquest motiu, i perquè se n’estan dient meravelles a les xarxes, he volgut expressar millor allò que no m’ha acabat d’agradar del llibre. Perquè sí, trobo que podria ser millor encara. A mi no em va enganxar des d’un primer moment sinó que va ser més aviat feixuc. Al llarg de la lectura però fou més amè.

 

Tot i això llegiré els dos següents volums. Crec, i espero, allò que m’ha molestat anirà desapareixent. Per això mateix sí, us el recomano. Però també us dic que, se’n pot prescindir.

 

 

 

I VOSALTRES?

L’heu llegit? Coincidiu amb la meva opinió? Què en penseu?

2 opinions on “La reina del Tearling: El que no m’ha fet el pes d’aquest llibre.”

  1. Hola Anna!!
    Doncs no me l’he llegit però ho volia fer… bé, després de l’entrada ja no ho tinc tan clar. Primer de tot perquè ja s’escapa dels meus gustos actuals i, segon, perquè amb el poc temps que tinc, intento invertir-lo amb lectures que em puguin fer una mica el pes.
    No estic dient que sigui un mal llibre. Com bé dius és un llibre que té tots els elements per ser un bestseller juvenil, però… bah, me l’havien venut millor.
    Ens llegim!

  2. Doncs si és com dius, jo de tu el deixaria passar. Per mi és un llibre que ha tingut més ressò del que potser es mereix. Sens dubte té coses bones, però no és tan genial com sembla.

    Gràcies pel comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like