Llibres que no m’han agradat. Part II.

 

Bones lectors!!

 

Segur que, igual que jo,  de tant en tant us heu trobat llibres que no us han agradat. Potser contra tot pronòstic. Però sigui com sigui no t’atrapen i els has de deixar.

 

Avui us porto la segona part d’una llista que vaig començar fa temps: Els llibres que no he acabat de llegir perquè no m’han agradat. Són el recull de llibres que, no tenen per què ser dolents per tothom, però que a mi no m’han agradat. I us explico el perquè.

 

 

Cuando me veas. Laura Gallego

 

Cuando me veas

Laura Gallego

Planeta de Libros

 

Cuando me veas ha estat la gran decepció d’aquest estiu. És innegable que el llibre està triomfant entre les lectores joves però jo no en puc dir el mateix. El vaig deixar a mitges perquè no m’agradava gens. I quan dic gens, vull dir gens ni mica. Ara us en dono la meva opinió. 

 

La protagonista és, simplement, estúpida. D’acord, qualsevol noia a l’ESO és una mica bleda, però aquesta es passa de la ratlla. No veu el perill en què s’arriba a ficar amb les coses que fa? I la seva mare? De debò existeixen dones que menyspreïn tant a les seves filles però alhora les estimin? Perdoneu potser és que no hi estic familiaritzada amb aquest tipus de persones.

 

És veritat que la diversitat cultural dels personatges és un punt a favor però tampoc m’acaba de fer el pes com l’autora els retracte. Sí, els musulmans i els llatins són comunitats importants al nostre país. Algunes d’aquestes persones molt integrades, d’altres, no tant. Però trobo que Gallego no en sap fer un retrat realista. No ho ser, jo mai m’he trobat algú d’aquestes comunitats actuant de la manera que actuen en aquest llibre. I bé en tinc amics d’aquests països. És que la nostra realitat torna a ser molt diferent?

 

I finalment… de debò en un llibre que es vol tractar la violència, l’assetjament escolar i, bàsicament el bulliyng cal barrejar un superpoder? Trobo que és un tema molt i molt seriós per barrejar-lo amb una cosa tan “simplista” (perdoneu la paraula per tots aquells que sigueu fans dels superpoders. Jo també en sóc, però en aquest llibre…). Bé això. És simplement estúpid parlar de bulliyng i d’una noia que és capaç de fer-se invisible. Per mi no encaixa ni encaixarà mai. 

 

Jo, igual que en Hanamichi Sakuragi llegint aquest llibre. Per cert, visca Slam Dunk!

 

Ei, però això només és una opinió! Només us exposo els elements que m’han fet enrabiar amb aquest llibre. És veritat que molta gent li ha agradat el llibre i segurament està en contra aquesta opinió. Però ja ho diuen, per gustos colors.

 

 

 

Los dueños del viento. Patxi Irurzun.

Si heu anat seguint les meves entrades, sabreu que sóc fan de les novel·les de pirates. I, per aquells que em coneguin, també sabran que em fascinen tot el tema de les bruixes. Així que quan vaig veure aquest llibre, vaig pensar que estava fet per mi: l’aquelarre de Zugarramurdi i una vida de pirateria.

 

Però no va ser així. Tot i que els personatges tenien bona pinta, igual que la història, el conjunt no em va enganxar. Crec que va ser el començament, massa lent pel meu gust. Els esdeveniments no avançaven i em vaig posar nerviosa.

 

A diferència d’altres llibres però, amb Los dueños del viento no acabo de descartar que algun dia el torni a agafar. Això sí, serà en un moment que em vingui molt i molt de gust perquè per ara forma part de la llista de llibres que no m’agraden.

 

 

 

La joven durmiente y el huso. Neil Gaiman.

La joven durmiente y el huso

Neil Gaiman y Chris Riddell

Editorial Salamandra

 

Sens dubte molt i molt decebedor per ser Neil Gaiman. La joven durmiente y el huso, per aquells que no coneguin el llibre, és un retelling o una adaptació d’un conegut clàssic com és La Bella dorment. Sí, té unes il·lustracions molt maques de Chris Riddell però poqueta cosa més.

 

El llibre ens torna a explicar la coneguda història de La Bella dorment però amb canvis significatius. No hi ha príncep, no hi ha joventut eterna i els personatges no són qui semblen ser. Vist així, sembla interessant no? Doncs al final no ho és. Al llibre li falta alguna cosa. Els personatges són poc interessants i  zero profunds. La història avança sense despertar interès en el lector.

 

Vaja, el resultat és un llibre insípid.

 

 

 

 

 

La sima del diablo. Heniz Delman.

 

La sima del diablo

Heniz Delman

Editorial Santillana

 

La veritat és que no és un llibre terriblement dolent. Podria haver-lo acabat sí. Però també podria no haver-lo començat i estaria igual. La sima del diablo narra una història del més normal: noi coneix noia en un viatge i l’ajuda a resoldre un misteri més aviat màgic. Vaja, la trama no decep però tampoc sorprèn.

 

Per mi un dels principals problemes ha estat la poca empatia que he desenvolupat envers els personatges. Tant el noi com la noia protagonistes els he trobat molt i molt infantils. 

 

Tot i que em solen agradar molt els llibres juvenils i infantils, potser sí que, en aquest cas, un lector més jove que jo li hagués agradat més tant la trama com els personatges.

 

 

 

 

 

 

 

I VOSALTRES?

Bé i fins aquí els llibres que últimament no m’han agradat. Compartiu aquesta llista amb mi? Teniu una opinió diferent d’alguna d’aquestes novel·les? Expliqueu-m’ho!

 

 

2 opinions on “Llibres que no m’han agradat. Part II.”

  1. No he llegit cap dels que esmentes, i en honor a la veritat, ni els coneixia. Pots comptar que et faré cas en les teves desrecomanacions, i faré veure que no els he conegut mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like