Vaig fer la maleta un dia de juny. Prepareu-vos per un llibre que no podreu deixar de llegir.

 

Sí, tot i que no ho volia admetre, ja fa dies que passava per un bloqueig lector. Res del que agafava a la biblioteca i llegia m’agradava. Era com si sabes el final de totes les històries…

 

Fins que vaig trobar aquest llibre: Vaig fer la maleta un dia de juny de Cinta Arasa. Quin descobriment! M’ha enganxat tant que me l’he llegit amb un parell de dies.

 

 

És una pena que, de llibres així, se’n conegui tan poc. Sóc només jo, o aquesta autora és quasi una desconeguda? Una llàstima.

 

Es tracte d’una novel·la iniciàtica, que fins i tot podria ser, sense cap mena de dubte, lectura obligatòria a instituts. Però no ens hem de quedar aquí. La veritat és que jo la recomanaria a tots els públics.

 

De què tracte?

 

Vaig fer la maleta un dia de juny

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d’aquí poques setmanes, per. ningú no ho intueix.

 

L’Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d’Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s’imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai.

 

En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L’Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica… i que la  vida de veritat també es pot viure.

 

 

Cinta Arasa.

Edicions Bullent.

232 pàgines.

Premi Enric Valor de narrativa juvenil – 2013

Novel·la juvenil, ficció-històrica.

 

Sobre el llibre:

 

– Una ambientació històrica excel·lent. No només per al moment triat, a principis del segle XX, sinó també perquè l’autora sap com descriure’l. Tant els fets de la Setmana Tràgica com els motius del perquè es va arribar a aquest punt. La diferència entre classes socials i l’inici del moviment obrer i sindical.

 

Tots aquests esdeveniments són descrits sense ser feixucs, sense que el lector se n’adoni compte que està llegint sobre fets històrics. Perquè la ficció d’Arasa es llegeix de manera molt i molt amena.

 

Gilmore girls.

 

 

– Una narrativa fàcil. Què no vull dir, en cap moment, que sigui una novel·la fàcil. Bàsicament perquè jo no hi crec amb això. Al que em refereixo és que, la lectura és amena i plaent. Tot flueix i aviat les frases del llibre t’atrapen en la seva història. No cal obligar-se. No cal focalitzar-se al 120% en el llibre. Res d’això. Només cal deixar-se enganxar per la trama. I llavors no pots parar. Sens dubte compleix el requisit per ser una novel·la iniciàtica.

 

 

 

– Capacitat de fer-te empatitzar amb les situacions. Tant les que viu  l’Eulàlia com les que viu l’Oliver. Cadescu immers en la seva particular realitat social. I tot i que són molt diferents les dues són dures a la seva manera. Els treballadors perquè viuen ofegats pels empresaris. Però les desigualtats que pateixen les dones també m’ha fet enrabiar més d’una vegada.

 

 

 

 

– Cites i més cites. Aquest llibre està replet de frases o cites que són per emmarcar. Que ens apropen als sentiments de la protagonista i ens descriuen els relats de manera sublim. Us en deixo algunes:

 

«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se’n van mai, de la memòria.»

 

«He perdut la llibertat, tota, però el premi a la meva valentia ha estat saber que la llibertat existeix. No se m’acut millor recompensa.»

 

«Ningú no va notar que jo duia uns ulls blaus i una cicatriu petita com una ungla del dit xic clavats molt endins de mi.»

 

 

 

– L’evolució de la protagonista: Assistir a com l’Eulàlia passa de viure enganyada dins d’una en una caixa de vidre construïda per la burgesia al món real. Veure com, a cops de realitat la protagonista es fa gran. Com coneix l’amor, com el viu i com se li escapa de les mans. Com passa de creure que només els llibres poden tenir una vida plena d’aventures a viure-la ella mateixa.

 

Tota l’evolució del personatge està feta amb molta cura i només podem assistir com a espectadors en aquest camí. Realment un personatge molt rodó i ben construït del qual fa goig llegir.

 

Gilmore Girls

 

 

 

Què no t’ha agradat Anna?

 

Doncs celebro dir-vos que no hi ha quasi res a esmentar. Bé alguna coseta molt i molt petita…  algun moment que m’ha semblat una mica inversemblant.

 

Com per exemple quan fugen de la fàbrica sense que ningú els descobreixi. Tot i que tenen molts de policies buscant-los. Però bé, ho deixo passar. Perquè és veritat que sempre hi ha una petita probabilitat d’aconseguir-ho i perquè això permet que la història continuï avançant.

 

 

 

Te’l recomano?

 

Sens dubte. Encara que no busquis una lectura juvenil. Aquesta novel·la va més enllà. És una lectura d’allò més plaent, ràpida, senzilla i la qual es gaudeix. Només per aquests adjectius, ja val la pena. A més a més es llegeix tan de pressa que no et distraurà gaire d’altres coses.

 

Si en teniu l’oportunitat, no la deixeu passar!

 

I VOSALTRES?

El coneixeu? Us crida l’atenció el tema? Creieu que us pot agradar? Expliqueu-m’ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like