Blackthorn || Una aventura amb els alquimistes del s. XVII

Alquimistes, apotecaris i tots els secrets per destruir el món en una poció. 

 

Fa falta alguna cosa més per passar una bona estona? En el meu cas, no. M’agrada de tant en tant tenir lectures per passar bones estones sense preocupar-se massa per res més. D’acord,  potser sí que moltes de les meves lectures són per passar l’estona i distreure’m. Què hi farem. Haurien d’inventar un gènere que es digues: llegeix i no pensis en res més.

 

 

En tot cas ens estem desviant de què ens ocupa: la ressenya de Blackthorn un llibre de ficció fantàstica juvenil una mica per tots els públics. 

 

De què tracte?

 

 

Christopher Rowe viu feliç aprenent a resoldre codis complexos i trencaclosques i a preparar tota mena de medicaments, pocions i armes, com a aprenent del mestre Benedict Blackthorn.

 

Però quan un misteriós malefici comença a atacar els apotecaris de Londres, el rastre dels assassinats es va apropant cada vegada més a la botiga d’en Blackthorn.

 

 

Kevin Sands

Grup 62 / Estrella Polar.

368 pàgines.

Fantasia infantil-juvenil

 

 

El llibre:

 

Pocions, beuratges, tendes antigues… Vaja, el que en diríem una bona ambientació. Sí, sóc d’aquelles que si la posen en una d’aquestes botigues de l’edat mitjana plenes d’herbes medicinals i pocions curatives ja m’han guanyat. M’encanta la temàtica!

 

Si sou fans del professor Snape i tots els seus beuratges, aquest llibre té l’ambientació que busqueu.

 

El nostre estimat Snape a les Masmorres.

 

 

– Misteris i un culte ocult. Tot i que la trama del llibre no és molt original, la seva execució et manté entretingut gràcies als misteris i al culte ocult contra el què lluita el protagonista. Vaja, tot i que saps com anirà la història, els missatges en clau i els misteris són capaços de mantanir l’interés en el llibre.

 

 

– Una narrativa fàcil. No em cansaré d’escriure aquest punt com un avantatge en tots els llibres en què la lectura en si no és un impediment. Sí, gràcies per fer més important la història que la narrativa!

 

 

 

– Els dos personatges principals són força adorables. Vaja, aquests dos nens, en Christopher i en Tom que viuen al Londres del segle XVIII i que lluiten per quasi la seva pròpia supervivència. Són personatges d’allò més empàtics.

 

 

– Una llibreria secreta. Imagineu-vos-ho! No us fa salivar?

 

Viserys, Juego de Tronos.

 

 

 

– Per adolescents… i no tan adolescents. Tot i que no s’ha d’oblidar que és un llibre juvenil, aquesta història també funciona molt bé per a gent adulta. Mireu-me a mi!

 

 

 

 

– El protagonista té… sort. Molta sort. Que no dubto que no es pugui tenir sort… però siguem una mica realistes. Has de ser un nen de 14 anys molt i molt llest i tenir molta i molta sort per sortir indemne de tot aquest embolic.

 

 

– Una trama previsible. Bé, previsible en el sentit que saps que al protagonista i el seu amic no es moriran. No els acabarà “passant” res greu. Però alhora és normal que un llibre d’aquest estil i gènere tingui una trama previsible. Així que tampoc ser si acaba de ser un punt del tot negatiu. Jutgeu vosaltres mateixos.

 

 

 

 

 

Te’l recomano?

És un llibre que us agradarà si us agraden aquest tipus de llibres. Sona tòpic no? Sí, però és així. No us farà ni fu ni fa si tolereu el gènere però no és el vostre preferit. I  no us agradarà si llegir fantasia juvenil d’aventures no és el vostre gènere.

 

 

I VOSALTRES?

Què en penseu? N’havíeu sentit a parlar mai? Creieu que us podria agradar o no és el vostre gènere?

Expliqueu-m’ho!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like