Después del bosque || Què passa després d’un segrest?

 

Malalties mentals i problemes psicològics a l’ordre del dia. 

 

Sí, el llibre del qual us parlo avui està ple d’aquests problemes. D’acord, val més que ho reconegui des del principi…, la portada m’encanta! i és una de les principals raons pel qual el vaig escollir. Però també perquè és un llibre que encaixa perfectament amb una lectura de tardor, l’estació que acabem d’encetar.

 

Com que jo sóc psicològicament estable obviant la meva obsessió amb els llibres i la lectura – us en donaré el meu punt de vista sobre aquest thriller psicològic juvenil.

 

 

De què tracte?

 

SOBREVIVIR FUE SOLO EL PRINCIPIO.

¿Arriesgarías tu vida para salvar la de tu mejor amiga?
Cuando un desconocido intentó secuestrarlas a ambas, Julia luchó contra él y su amiga Liv logró escapar. Julia tuvo que permanecer escondida en el bosque durante una terrorífica noche que recuerda solo en parte.


Un año después, Liv parece decidida a dinamitar su amistad. Y, además, acaba de aparecer el cadáver de una chica en el mismo bosque. 


Julia necesita comprender qué está pasando. Y sus aliadas en su búsqueda de la verdad serán una insistente periodista que quizá no merezca su total confianza… y la madre del hombre que podría haber acabado con su vida.

 

Kim Savage

Editorial Hidra

352 pàgines

Thriller psicològic juvenil

La lectura:

 

– Després, l’important és el que passa després. Per fi! No estem davant del típic argument de thriller on la història gira al voltant del segrest (o accident en altres casos). L’autora va un pas enllà. Después del bosque ens parla, sí, redundància, de què passa després. Què passa quan la víctima torna a ser casa? Es reincorpora a la seva vida normal sense cap problema? Té seqüeles? Es recuperà mai?

 

 

Sens dubte aquesta nova perspectiva m’ha agradat molt. No sé si és perquè no llegeixo molts thrillers, però la qüestió és que mai n’havia trobat un amb aquest punt de vista on, el segrestador, el coneixem des del primer capítol perquè no és ell el problema.

 

 

 

 

– Una protagonista forta i una amistat… estranya?. La Júlia se’ns fa que aquesta novel·la sigui el que és. Tot i el segrest que ha hagut de viure, és sarcàstica, forta, valenta, lleial, lluitadora i, el millor de tot, és que té respostes per tot. I tot això després de l’episodi al bosc, el qual encara no ha superat. Perquè la Júlia vol saber per què li ha passat. Necessita informació. I en aquest recorregut té alguna patinada (ja en parlo després a les coses que no m’han agradat), però en conjunt és un gran personatge. 

 

 

I la Júlia és tot el contrari que la seva amiga, la Liv. Mentre que una intenta entendre perquè li ha passat el que li ha passat, l’altra vol continuar la seva vida i oblidar-ho. La Liv sembla que no s’acaba de preocupar per la seva amiga mentre que la Júlia sempre intenta estar on la Liv la necessita. Realment un  personatge un pèl desconcertant.

 

 

Después del bosque. Primera pagina

 

 

– Malalties mentals pertorbadores. M’agraden els llibres amb aquestes malalties com a protagonistes. Em fan pensar molt. I em desconcerten molt, és clar. Per exemple, una persona completament normal, el teu veí per exemple, pot ser en realitat un trastocat que un dia se li giri i comenci a fer coses… pertorbadores.

 

Después del bosque amaga

Compte, spoiler!

 

 

 

–  He adorat la mini-historieta d’amor. Doncs sí, m’ha agradat per dues coses fonamentals. (A) L’enfocament del perquè en Kellan s’interessa per la Júlia. L’he trobat… real. Vaja, no un d’aquells amors a primera vista i a sobre correspost. Bé, en tot cas, tot i que la historieta d’amor podria ser prescindible, (B) ha sigut un bon oasi on descansar una mica de tot el que li està passant a la Júlia.

 

 

 

 

– Narrativa senzilla. La lectura d’aquest llibre és molt i molt senzilla. Vaja, és molt fàcil enganxar-te a les seves pàgines i això sempre és un punt positiu.

 

 

 

 

– La protagonista cau en una trampa molt òbvia: Si hi ha una cosa que odio profundament en els llibres és que els autors creïn personatges interessants però que, inexplicablement, els facin fer “certs” actes estúpids. Bé, inexplicablement no, els hi fan fer per fer avançar la història. Sigui com sigui, en aquest llibre tenim un clar exemple quan la Júlia confia amb la periodista. De debò que no se li pot acudir que està entrant a la casa del llop?

 

Seriously?

 

 

– Perquè tothom oblida el cadàver? No es sap mai més que passa amb el cadàver de la noia que troben al bosc i pel qual la Júlia tant es preocupa al principi del llibre. Al final la va matar el seu segrestador? O algú altre? Perquè tothom en un cert punt del llibre ja no li interessa el culpable d’aquesta mort?

 

 

 

– Un final que m’ha deixat un regust amarg. No em malinterpreteu, no és dolent, és a mi que no m’ha convençut. Per una senzilla raó: tot i que amb el final entens el que ha passat (amb una segona lectura podries descobrir moltes altres coses), el que no m’ha agradat és que no es verbalitzi.

 

D’acord, la Júlia ha entès el perquè li ha passat el que li ha passat però… de debò no té ganes d’explicar-ho? De retreure’ho a qui ha de retreure’ho? Ho deixa estar massa fàcilment. Jo crec que reaccionaria d’una manera molt diferent i demanaria moltes més explicacions.

 

 

Te’l recomano?

Un thriller psicològic d’aquestes característiques? És clar que sí! És una lectura senzilla, entretinguda i, el millor de tot, pertorbadora. Us pot agradar més o menys però és un bon llibre.

 

 

 

 

I VOSALTRES?

Coneixeu el llibre? L’heu llegit? Us crida l’atenció? Us agraden els thrilles psicològics? Me’n recomaneu algun?

Expliqueu-m’ho!

 

 

3 opinions on “Después del bosque || Què passa després d’un segrest?”

  1. ¡Hola!
    No soy yo mucho de thrillers pero este me resulta interesante por lo que dices de cuenta el después del suceso. Lo de los problemas mentales perturbadores que podría tener cualquier vecino sin tú saberlo es así para relajar la vida comunitaria ¿no? 😀 Tampoco me gusta cuando ‘la trampa’ es demasiado obvia, como cuando en las pelis de miedo siempre hay uno que va al sótano solo. SOLO. Que te quedas, tú eres tonto/a. ¡Que hay un asesino matando a un grupo de chavales! ¿A DÓNDE VAS? En fin.. Que la portada es preciosa. 🙂
    Gracias por la recomendación.
    Un beso, ¡nos leemos!

    1. Toda la razón!! Nadie entiende porque en las películas de miedo van solos a los lugares :S
      En cuanto al libro, no voy a negar que la portada me hizo decidirme por leerlo… Igual que tu, la trama la encontraba interesante pero fue la portada lo que me acabó de vencer. Que le vamos a hacer, no nos podemos resistir a una portada bonita!

      Nos leemos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may also like